Al poble

Un relat de: G.R.C.

Al forn ja escasseja el pà a mig matí, i la fornera vigila la botiga des de fora, mentre li explica a la de l'hostal que s'ha sentit dir que n'hi ha dos a la fàbrica s'entenen. Cinc minuts després hi arriba l'Antònia amb altres notícies: en Pascual està ben malalt, "tot i així - continua l'Antònia - esperem perquè pugui veure nèixer l'altre nèt" . La fornera i l'hostalera es queden parades, doncs no sabien que la Maria, filla d'en Pascual, estigués embarassada. Pel carrer neutral baixa la Margarita tot remugant… li costa caminar i d'encà que l'artrosis anida en cada extremitat del cos prefeix no moure's de casa. Avui ha anat a cal metge on les converses a la sala d'espera la distreuen. La molesta que en Juanito li faci tantes preguntes. "Hi ha coses dels malalts que no s'han d'anar explicant" pensa la Margarita. En Juanito, ja jubilat i entrat en anys, sembla decidit a dedicar el seu temps a la broma fácil i la xafarderia, es resguarda cada tarda a un dels quatre bancs de la plaça major per contemplar la canyalla que surten de l'escola i van amb les mares a comprar alguna cosa per berenar. Distreu als que ploren, i algun petit avergonyit s'agafa a la cama de la marona, com la petita Clara, a qui l'espanten els desconeguts i plora desconsolada quan la mare la deixa sola. El pare diu que la consenteixen massa i la mare opina que està cansada de tenir la nena tot el dia plorant, gemejant i demanant, que si la nena plora per una cosa, que li dóna i totes dues tranquil·les. El pare de Clara, en Mateu, no diu res, encén el televisor i s'acomoda al sofà per veure la fórmula 1. Primer publicitat. Sent com la seva dona rondina des del fons, sobre la rentadora. Li agradaria sortir d'aquella casa, casa seva, per unes hores, i la memoria el duu a aquella tarda, on a la fàbrica s'ha creuat amb l'Isabel, que la saludat amb un sonriu i ha seguit el seu camí. Preciosa ha pensat mentre s'ha quedat sobtat del seu ensismismament. El seu company que l'havia estat observant li feia una picadeta a la cara tot dient "Nano, estàs pitjor que jo!". Comença la fórmula 1 i sona el telèfon. La seva dona s'enfada en veure que el seu marit no l'agafa. Para i torna a sonar. La Maria l'agafa molesta. Era la seva mare, abatuda. La Maria sentia sanglotar a la seva mare per telèfon, amb profunda tristessa, no deia gairebé res, però tampoc s'aconseguia d'entendre-la. De cop i volta va notar un dolor agut, un dolor intens, estava a punt de defallir. "El pare ha mort, nena". En Mateu que anava a buscar una cervessa la va veure i va agenollar-se, amb llàgrimes als ulls, abraçant-la. La Maria no deia res, no va notar res, només la mort. Acabava d'abortar. Els telèfons penjaven. La petita Clara adormida es movia d'un banda a l'altre, suant. Somiava amb el vell Juanito que s'emportava a tot els petits del poble. Demà a la plaça, campanes, dones i homes, s'encarregarien d'escampar la notícia.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de G.R.C.

G.R.C.

8 Relats

27 Comentaris

12339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia: