L'amant (inici)

Si no concebés la vida com un mer teatre ,
no dubtaria en presentar-me i acaronar-te;
fondre'm eternament amb Tu, captivadora essència.

Si no concebés el dia com un esguard de formes,
no dubtaria en entabanar-me, deixar sols de somiar-te;
fondre'm eternament amb Tu, absència encisadora.

Sigues joguina incorrupta, enigma, desig
o fes de jo el caçador caçat,
animaló felí,
talment he estat fins ara.
Força'm cap a l'atzucac,
porta'm al límit del dolç deliri
-el deliri, el deliri...-
i deixa'l actuar com inoxidable cremallera,
com el nexe d'unió etern i secret: idoni.

Ton record em solca el cor,
corcant-me la part que no et correspon
len-ta-ment,
s u a u m e n t,
àvidament.

Qui sap si plegats abraçarem la foscor.