Passolinià paratge

Un relat de: Eloi_Andreu

En aquesta perifèria les parets resten ja mudes.

En el suburbi, les puerils animetes apartades

Romanen ben abatudes, els seus carrers absorbeixen

impertorbables les passes esgotades d'espardenyes

desgastades, el reiterat renou giscós de les vies,

els crits rudes d'una classe totalment hui desclassada

llegada de bufetades invisibles, silencioses.

Malgarbats edificis gegants abriguen humils vides

plenes d'històries. Contrasten edificacions nefastes

amb belles mansions habitades per paparres humanes.

Passolinià l'espectacle, fascinant la perspectiva.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer