obsequi de nit

Dins aquestes quatre decrèpites parets,

en un pis qualsevol...

hi habita una fràgil serenor, consol.

Foragitat dels turments

de parla catalana, forastera o estrangera,

tant és,

quan expira la vasta fleuma gregària

i l'aroma a salabror s'olora

llunyà,

nit predilecta m'obsequies amb soledat.

El dia és com un jou fermant-me a la massa,

i totes les masses fan mal,

totes.