La Vane i la Vero

Un relat de: touchyourbottom
La Vane es trobava incomplerta.

La Vero se sentia inacabada.

Es van trobar, van agradar-se, però...no, no era allò.

Van anar juntes a comprar pa, per esbargir l'atabalament de no parar de pensar en solucions. Van adquirir una coca blanca, un motllo negre i una barra d'un curiós to groc en contenir cúrcuma. El cost: 11, 11 euros. Nombre senyal? La Vane, que tenia feina fixa, va pagar la part entera del preu. La Vero, que vivia mig de l'aire del cel i mig del foc de l'infern, la decimal. Mentre pagaven va entrar un home gran, encorbat, amb gorra bruta i camisa amb estampats de brots de plantes desconegudes.
-Com va, Lent?

-Aguantant per anar tirant, Ràpida.

Aquells dos es coneixien. Rigué, l'ancià, somrigué a la de la fleca i a tothom i marxà tan pausadament que feia positivament badallar. Les dues dones, ambdues de quaranta anys i més que no menys, es van mirar i van exclamar alhora:

-Anar tirant per anar aguantant!

Acabaven d'adonar-se que ho estaven fent a l'inversa, font de dolor. Pel carrer, devoraven el pa per no mossegar-se les ungles. Estaven en un estat de...descoberta que les inquietava. Calia treballar una certa força de la paciència per treure'n l'entrellat. Un grup de turistes guarnits com ninots irrisoris pul·lulava per la zona. Es van aturar per tafanejar el llindar d'una casa antiga, fotografiar-la per inèrcia tot pispant-li un fragment d'ànima. La primera que es parà va ser la que semblava capitanejar-los (i tenia els cabells to cúrcuma) estirant el coll cap a l'interior de l'habitatge. Els altres, servils, van imitar-la. La Vane i la Vero els van etiquetar, en un comentari silent a l'uníson, com a 'quina pena fan, no se n'adonen, però són...sí, sers que s'han de distreure, d'entretenir. Com tu i com jo.' Els vingué de llençar-los trossos de pa. Se'n van estar, per no ofendre'ls o per no sentir mastegar en estranger. Al balcó de la casa anyenca i sumptuosa-decadent un pardal giravoltava nerviosament un dels poms daurats que en decoraven els extrems. Va excrementar sobre un dels estrangers, un de closca llisa la lluïssor de la qual l'impedien un erol de bolets benignament extirpables. Desprenien una aroma de tòfona mal entaforada, causant d'un toc d'èxtasi que l'ocell estava experimentant. Bolets terapèutics, ignorat pel propietari alopècic. L'ocell, amb el bec, feia copets al pom altiu, immòbil, impassible, segurament elegant amb pretensions de sofisticat. Contenia una part d'or o ho feia veure prou bé. El pardal s'emmirallava en la lluentor i petava boig: creia trobar-hi un altre ocell, la parella. Tornava a fer voltes voltes voltes voltes. Un mareig, un goig.

-Nica!

-Nessa!

L'escena contenia alguna cosa que tornà a la Vero i a la Vane la part retallada o canviada de llurs noms. L'energia escapçada. Vibracions mutilades. Barreja de pans i de defecacions d'alegria amb el guirigam bocabadat i ressacós de rutes pels barris i incessants fotos.

Van voler abraçar-se.

-Veronessa?

-Vanenina?

Van riure. No quedaven pas malament. No obstant, van corregir-ho:

-Vanessa!

-Verònica!

Llavors sí. Complertes s'obrien l'una a l'altra.


Comentaris

  • Cloïssa de dues perles...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 31-03-2020 | Valoració: 10

    Aquestes dues dones fan la impressió, per l'edat, que estan de camí de tornada de moltes coses i això fa que actuïn d'una manera tan descomplexada. Hi coincideixen i se senten atretes per una mena de simpatia natural que les fa vibrar i acoblar-se una amb l'altra. És un capteniment exclusiu de les dones... Aquí no veig ni gota de sensualisme ni atracció física, és quelcom més... Pocs homes ho podem entendre...és una cosa de subtilesa femenina. Salut, Nil.

  • La Vero i la Vane[Ofensiu]
    Montseblanc | 24-03-2020

    No hi ha ni mitges taronges, ni persones que complementen a d’altres. Cada un de nosaltres és un de sencer i és la conclusió a la qual arriben les teves protagonistes, primer pas per poder donar-se si ve de gust.

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

284 Relats

131 Comentaris

83400 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).