La tramuntana i el tamariu

Arriba el vent del nord,
la forta tramuntana,
que romp i doblega arbres,
arrancant-los la vida,
i fent jeure la natura
com si fos herba plana.

Xiulen les esquerdes dels arbres,
i el ocells arrecerats
s'amaguen en el caus de les motes,
i els conills no obren boca
perquè estan encauats.

(tornada)
Planteu-los cara el vent
arrecerats de tramuntana.
Deien els vells experimentats;
I així agraïts viuran molt anys,
creixeran junts fent camí amb l'home
vell que, gaudirá d'ombra envoltada.

OH! Vent violent que fas caure
tamarius robusts i altres arbres,
que no cedeixen a la teva embranzida
i ara, jeuen al terra sec, abatuts per
la teva força desmesurada.

Encara que aquests tamarius
siguin els joncs del vent del nord,
no es dobleguen flexibles
perquè ho fan les seves primes rames,
que son brins verds fent una xarxa.

(tornada)
Planteu-los cara al vent
arrecerats de tramuntana.
Deien els vells experimentats;
I, així agraïts viuran molts anys,
creixeran junts amb l'home
i quan aquest sigui vell
gaudirá de la fresca ombra.

Creixes arbust de forma lenta
convivint amb l'aire, el sol, vent i cel.
Tamariu, et cal un fil conductor amb l'home
el vent i l'arbre, deia el pagès més gran,
fent-li reverència nostàlgica a pesar
dels seus anys, reconeixent la seva vàlua.

Tamariu, arbust dens, les rames
filtren el vent, absorveixen la rosada,
tens el ramatge adaptat al clima, al sol,
aigua i ventada. Nascut per a terres salobres
ets de poca sota i minsa arrel.

No ets com els homes de la terra
que han xumat la força del vent;
i lluiten contra ell com en una batalla:
Qui podrá més la dorça del vent o
l'experiència dels grans de barba blanca.

(tornada)
Planteu-los cara al vent
arrecerats de tramuntana.
Feu-nos cas als homes grans
amb cabells blancs a la barba.
Creixeran altius, junts amb els altres
arbres i gaudirem la fresca ombra.

S'assequen els camps humits,
l'herba molla queda eixuta com el blat
a punt de segar; esquartera la terra
sembla un desert. Aquest vent
ens fa tornar beneits i acabem tots
tocats per la tramuntana.

Els nins i les nines corren i ballen;
les herbes s'aixequen altives,
els joncs també, l'aigua es quieta.
Els ocells volen ja no volen a contracorrent
i els homes i les dones descansen
de la malaltia d'aquest maleït vent.

(tornada)
Planteu-los cara el vent
arrecerats de tramuntana.
Feu-nos cas als homes grans
amb cabells blancs a la barba.
Creixeran altius, tindrem uns arbres
pràctics, els bonics tamarius
que es reguen amb la rosada.

Les oliveres agafen forma
com si tinguessin vida teatral
segueixen les instruccions del vent
fent que les rames siguin els braços
que parlen i els troncs, copulen amb el vent.
La tramuntana és el director d'escena.

(tornada)
Planteu arbres cara al nord
deien els pagesos grans; feu cas
a les barbes blanques; planteu-los
davant les cases. Arbres grans
amb arrels que es facin profundes,
poseu-los capiculats perquè
no xiulin les branques.

Oh! Tramuntana, ets l'element
de la nostra cultura, exèrcit invencible.
A qui no el poden véncer amb espases,
pero ens podem adaptar a la teva fúria invisible.

(tornada)

Planteu-los cara el vent
arrecerat de tramuntana.
Feu-nos cas als homes grans
amb cabells blancs a la barba.
Creixeran altius si són flexibles
o si no faran de comparsa al teatre del vent.