La tinc petita

Un relat de: Tanganika
-La tinc petita i, no obstant, n'he satisfet tantes!
Exclamar allò abans de fer el traspàs engolint aigua bruta el va fer somriure i envolar-se al nou estat sense dolor.

-Saps moure-la amb destresa, cosa que extasia!
-Amb quina gràcia la treballes!
-La suma de tacte-massatge i besades la fa gran.
-Amb els mots que sedueixen, la teva mirada...el desig reneix fins que el satisfàs amb escreix i tant li fot que no t'assoleixi ni mig camí del melic quan creix.

I comentaris d'aquell estil, tots afalagadors, demanant 'més', en rebia un fotimer, escrits i de viva veu.

-La tinc petita i l'he gaudida i l'he feta gaudir tant!

Li va tocar morir-se -als setanta-dos- d'un atac de cor mentre surfejava per un oceà malalt de contaminació que el feia estar de moda amb peixos ofegant-se amb deixalles tòxiques i recoberts de plàstic de colors amb taques de quitrà que eren molt fotografiats per a un concurs virtual per a virtuosos d'imatges fashion.

I va morir, Latink Little Lover, el follet que satisfeia gegantes.

A l'epitafi de la làpida, aquell minúscul exmuntador de plaques de guix laminat per a casetes de gossos, havia deixat com a voluntat de fer-hi gravar:

'Et tinc petita: gràcies!'

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

153 Relats

164 Comentaris

71157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)