La teva llambregada

Hola Nat_Mx.
Es escrit un poeme molt bonic i amb molta fortalessa.
Dons desprent molt de dolor i tristessa per la manca de aquells ulls que et miraban i ara no hi sont.
Una abraçada.

... quan estimar sabies". Bufff ! Aquesta frase em deixa de pedra! M'encanta!

Els teus ulls que abans desprenien amor al mirar-me. Aquella mirada freda que em fa enyorar la seva antiga calidesa. Uns ulls que em fan recordar els temps passats, quan les nostres mirades eren una de sola.

Genial també!
[ Veig que ja fa força que no escrius... espero que sigui passatger i que no t'hagis fet enrere! No sempre s'ha de ser pessimista! Els gots també poden estar mig plens!!! ]

Apa doncs, espero que tornis a reiniciar la teva faceta escriptora i publiquis més relats per tal de que et poguem continuar llegint!

Ciao!
Gemm@

mirada ràpida... al teu poema... i m´has fet tancar els ulls que tenia oberts com dues taronges... i pensar... recordar... suaument... aquells petons... que s´endinsaven en l´ànima... i es parava el temps... i el món es feia petit, petit, petit... on només hi cabies Tu i ELL... tots enyorem aquells instants, aquells dies...
avui t´he conegut... gràcies per regalar-me noves sensacions que vénen dels teus escrits...
un petooooÓ... i un bon any... i que tornin per a tu AQUELLS DIES...

I la foto és genial, a mi m'enkanta. Wenu, ke podirem dir de tu: ejem, ejem...

Era broma!El poema està molt ben estructurat, realment wapo. I, repeteixo, la foto és genial!!!!

Jajaja, espero ke mai tingues al davant una persona kom la ke "narres" al teu poema.

Wenu, Nat (jo també et dire així, ok), una preguntaa: saps si la teva mestra te algun nik, aki, a RC???Simple curiositat.

Vaig a mirar el primer relat/poesia! a10

i no comento res més, ja t'ha disseccionat el poema tant Llibre com ROSASP, i estic d'acord amb el què diuen.

Felicitats per haver entrat a aquesta nombrosa família.

Moltes vegades no cal que ens diguin res, perquè només amb la mirada ja n'hi ha prou.
Tu ho has plasmat en aquest poema, la desesperació, el dolor i l'enyor de la mirada enamorada i dolça que coneixies i trobes tant a faltar.
És un poema que té molta força i t'arriba a dins.

Felicitats i benvingut a Relats en Català!

Nat_Mx, aquest poema. Per cert, et puc dir Nat, a seques? És que és més curt i no hauré de fer coses estranyes amb el teclat.

Però a veure, primer de tot, em permeto donar-te la benvinguda a la web de RC. Veig, per la teva biografia, que només tens, de moment, dos relats publicats i encara cap comentari... o sigui que sóc la primera!!!

Un honor, per a mi!

I abans de dir-te algun detallet sobre el teu poema, una altra cosa: si tens temps i ganes, passa't pel fòrum. Allà hi trobaràs la gent de més a prop, i també estaràs al corrent de diverses activitats que intentem organitzar entre nosaltres (escriptura a diverses mans d'algun relat). És interessant, de veritat.

I punt. No m'enrotllo més.

Per començar et diré que jo no sóc ningú per comentar i valorar un poema, perquè el meu fort, si és que alguna cosa és el meu fort, no és la poesia. Per això, no em prenguis massa seriosament.

Una de les coses que m'ha agradat del teu poema és que agafes el fil conductor (els ulls i/o la mirada) i ja no l'abandones. Aquest fil conductor ens el presentes ja amb el títol: "La teva llambregada". El trobem en els primers versos ("Els teus ulls tant descarats..."), el mantens en la segona estrofa, tot i que no els anomenis, i tanques el poema encara amb la seva referència present ("Jo l'enyoro aquell mirar").

De veritat que m'ha agradat, perquè remarques abastament la importància d'aquella mirada.

A més, vas desgranant una petita història d'amor per dur-nos al motiu que t'empeny a escriure el poema: l'enyor, el record anhelat d'aquells temps.

Un bon poema.

Salut!

LLIBRE

PD.- Veig que tens un altre relat publicat. Vaig a llegir-me'l.