Cercador
Autobiografia
Un relat de: Nat_Mx- Compartir:
Sigui qui sigui, que ningú em toqui els cabells!
Ja pot ser qui vulgui: el meu promès, la meva amiga, el meu germà... Que s'estiguin de tocar-me els cabells!
Sempre pentinats austerament endarrera, llisos i suaus, uniformes i refulgents, fulgurants i resplendents, fúlgids i lluents, brillants, sedosos i encisadors, d'un color entre el castany i el ros, que ningú mels toqui!
En canvi amb els meus ulls, ja s' els poden quedar!
De faiçó estirada i allargassada tenen una personalitat cada cop diferent: de llambregada freda i profunda amb els qui no conec, alhora que dubtosos i recelosos amb aquell qui crec que em menteix, sempre amb una nota de suspicàcia i murrieria amb aquells que em coneixen bé.
El meu somriure, en canvi, es sempre el mateix, sigui amb qui sigui, estigui on estigui, que jo sempre et dedicaré una riallera traïdora i ensarronada, incomprensible i capciosa; mai se sap si ric de veritat, o simplement per no deixar malament!
La meva pell es macilenta i lívida, esmorteïda, dèbil i poc pigada, com si mai no hagués vist el sol.
Soc la reina dels pessimistes, i això si que m'agrada! Si penso sempre en negatiu, després la desil·lusió no serà tan gran!
Ambiciosa, cobdiciosa i gran artista en la comèdia! Reverent amb els demés, puc arribar a ser punxant i mordaç amb qui no em cau bé, però també cordial i afable amb tot aquell qui s'ho mereix.
Formal i assenyada quan la situació ho requereix. Romàntica i sensible, entusiasta de la escriptura i capaç de devorar un llibre!
Soc difícil i orgullosa, amant de la ociositat i de la peresa, bastant caòtica i desbaratada i sempre amb alguna per dir-ne!
Comentaris
-
Magnífica biografia![Ofensiu]kispar fidu | 16-05-2005
Genial! Fantàstica manera de descriure't! De debó! Trobo molt original el fet de començar dient: "els meus cabells que ningú me'ls toqui" per continuar describint com són. I el seguir amb un "en canvi, els meus ulls..." I explicar com són ells.
Després anar descrivint el teu somriure. El teu pessimisme (que mirat així com te'l mires tu... potser millor el got mig buit que ple, no? jejeje).
T'has descrit aprofundint en el teu caràcter a través del teu rostre: a través dels ulls, a través del cabell, del somriure... has sigut capaç de identificar-te, de dir com ets, a partir del teu exterior. Molt bé! Molt encertat!
Una autobiografia molt original!
Jo la definiria amb un: "L'interior descrit des de l'exterior".
Ens llegim!
Gemm@ -
molt bo.[Ofensiu]subal | 02-01-2005 | Valoració: 10
M' ha agradat molt; es deixa llegir, és àgil, i té un ritme molt guapo. Com si fos poesia. Com pensis o siguis, és poc important. Escrius bé i per això et mereixes aquesta nota. Però no ens adormíssim pas als llaurers. Una bona manera de ser pessimista és ser modest, modesta, en el teu cas. Si aconsegueixes mantenir-te modesta i (auto)crítica podràs seguir millorant. No et miris les notes!!!
-
Una mica...[Ofensiu]Llibre | 30-12-2004
més difícil de comentar que l'anterior que t'he llegit. Bàsicament perquè si és "Autobiografia", qui sóc jo, per dir si m'agrada o no? És clar que el que he de comentar és el text, no pas els valors que traspua.
Deixant de banda algun detall que potser no m'ha fet el pes perquè no hi combrego ("Si penso sempre en negatiu, després la desil·lusió no serà tan gran!"), el relat el trobo molt i molt correcte perquè t'has escapat del típic text autobiogràfic. Has reflectit diverses facetes del caràcter i alguns trets del físic sense posar-te a fer una enumeració excesivament descriptiva, que sovint pot resultar carregosa. O sigui que, molt ben trobat, en aquest sentit.
L'única cosa que et diria, com a punt fluix, és que ho fas d'una manera un pèl caòtica. No és que em faci falta, com a lectora, posar un ordre clar, però trobo que repeteixes, amb altres paraules, aspectes que ja havies tractat. No sé: és la meva opinió subjectiva, i com t'he dit abans, no cal que em facis gaire cas.
Apa! Salut!
I continua escrivint!
LLIBRE
