la sulamita

Ve cap a mi, s'apropa i m'allunyo
en un viatge excitant,
cap on un hom tot sol mai no arribaria,
sobre un taulell de taüt reciclat.
Li poso rodes
i el vent de tant en tant
em fa rodolar.

Sobre les vies,
quiet, tremolo per la velocitat
del cos, del cor, del bon gust,
de suor, salat,
un batec que s'aproxima
desaforat brollant
com l'elegíaca sang juvenil
del nostre món,
tancat dins la bombolla on voles tu,
on volo jo,
amb vertigen increïble a un pam del terra estant.

Sense fantasia i sense fanal,
a les fosques il·lumina el somriure de baix a dalt
elevant-se sense abandonar l'horitzontal.
No s'acaba el pler si el recordo
i no s'esborra
gravat a la pedra en vers,
en un clar i català intraduïble
en un universal gemec.