Cercador
LA SOLEDAT DE LA NIT
Un relat de: Anna SimonLa foscor m'atura
el cor enardit colpeja
les passes ja curtes
vacil.lant inexistència.
Enrera queda el vent
la fredor somrient
planys pietosos
curts, persistents.
Aldarulls d'estels dansaires
melodies distants oscil.len
llums obliterant pensaments
il.lusions, adormides al suau vent.
La nit asserenada vetlla
creua la penombra, l'horitzó,
neguitosa inquietud
confusió de l'obscuritat... por.
Somnolent, la matinada espera
breus miratges, fugiren.
Claredat misteriosa m'allibera
més, el crepuscle, minvant impera.
Absort en aquest silenci
tímid neix un pensament
la ment enfosquida resta
sospirs, defalliment.
Plors, neguit, desesper
ple d'angoixa és ton ser
desafiant, covard
sols encobreix, SOLEDAT.
l´Autor
32 Relats
66 Comentaris
35677 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Que mai un pensament quedi en el record, sense abans prendre forma encara que sigui en un bocinet de paper.Últims relats de l'autor
- GARBUIX DE FORMES
- I CAU LA NEU...
- Que és... ser autèntic?
- Sentits latents
- SI vull.......NO vull
- Les teves mans
- Buscant el silenci
- Voilà Paris!!!
- Et vull nomenar germà…
- Tot és poesia!?!?!?
- M'agrada......... I tan que si! (II)
- 50è Aniversari (brodat a quatre mans)
- Quan "Ella" li diu...
- Oda a una piga
- Era la seva veu...