Era la seva veu...

Em vaig obrir camí pel fil telefònic.
Coneixia aquell xiuxiueig que m'absorvia els sentits,
Retenia les paraules,
que es clavaven una a una en el meu cos.
M'asedegava d'aquelles palpitacions
que sortien de la seva respiració.
I cada silenci, m'acariciava l'ànima.
Ara conec la veu,
la seva profunditat, el seu fiblar.
Fins i tot, quan riu, em copsa els sentiments.
Em gronxa amb el tarannà d'una sonata,
em transporta per la línia de la comunicació;
em besa amb cadenciós embruix,
i el seu sublim i pausat accent,
forma una flassada de brisa suau al meu engir.
Res ens destorba; la veu, el fil i jo.