Buscant el silenci

Un relat de: Anna Simon
Busco el silenci que no trobo
acurrucada en el meu propi ego.
Surant en un núbol d'escuma,
escolto la meva veu una vegada rera l'altre,
l'eco del vuit,
alço la veu , es repeteix.
És com si de rebot contra la paret
es perdés en el no res, en l'espai.
Un espai reduït angoixant.
Sense respecte de paraula, de torn.
Aferrant-se tots a la paraula “primer jo”.
Observo al meu voltant
no entenc que passa avui.
De sobte es percep una veu suau
i el meu silenci pren destí
entre un inquietant i cruel guirigall.
Sobrevé l'assossec en espiral
incitant a mantenir els ulls tancats
fins aprendre a obrir-los
sense observar res en particular
Em diu “no vull destorbar”
I s'em va oferir el silenci
implorant a mans reblertes
que no li donés llibertat.

Comentaris

  • El silenci i el jo[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-06-2011 | Valoració: 10

    Són dues reflexions precioses, la recerca del silenci i la presència constant del jo arreu. És tot un món i una idea per a un llibre, per llegir en silenci. Magnífica poesia Anna. Espero que trobis un espai amb silenci. Jo et llegeixo ara i el trobo, gaudint el ressò que produeix, el ressò de les paraules. Una forta abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 09-06-2011 | Valoració: 10


    tant bonic com les notes d’un violi gronxant-se
    dins del silenci
    salutacions
    Josep

  • Oh! estimat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-06-2011 | Valoració: 10

    ...silenci, quantes vegades l'hem buscat i els sorolls l'amagen i no ens els deixen escoltar. Però també és veritat que a vegades el silenci punyent pot ser pitjor que el soroll més penetrant. Tot depen del moment i l'estat de l'ànima.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10