Sentits latents

Tinc gelosia del mar, del brisquet que et despentina.
Tinc anhel de tu, de prendre't glop a glop.
Necessito empara en l'aura del teu ésser, en el teu infinit,
en els teus llavis i saciar la teva set.
Perquè, enveja tinc d'aquesta aigua, que si ho pot fer.
Enveja del coixí que recull els teus somnis,
doncs si dorms vull bressolar-te
i en despertar ser el teu desig.
Enveja del mirall profund de l' ànima
on es dibuixa el teu somriure
i m'esdevé tota egoista ja que el vull només per mi.