La senyora Alga

La senyora Chelo Alga era molt tafanera i mai havia sabut per què. Però un dia, el professor d'alemany la va anomenar en broma frau Alge, com aquell professor d'anglès que feia broma amb l'Anthony Flags o el July Churchies. I va pressentir que tot tindria sentit. Quan? Al final de tot, com sempre.

Pocs dies després es trobava sopant mentre veia un capítol de Monty Python's Flying Circus. En un dels gags hi apareixia un home (interpretat per Eric Idle) que deia parlar només en anagrames. No va acabar de veure el gag. Va anar cap a la cuina, va agafar la llibreta i el bolígraf que feien servir a casa per a apuntar la llista de la compra i va començar a intentar escriure anagrames de 'frau Alge'. Al cap d'una estona, just quan el seu fill marxava corrent cap a l'ordinador (es veu que havia de fer els deures o entrar als ordinadors de la NASA, vés a saber), va aparèixer davant dels seus ulls una paraula: falguera.

La senyora Chelo Alga era una falguera. Mira que hi ha plantes al món i m'ha de tocar ser una trista falguera. Ser de la classe dels filicòpsids, com afirmava el diccionari, no la feia ser més feliç, tampoc.

El seu marit la va cridar des del lavabo: "Eh! Chelo! S'ha acabat el paper pel cul!". Sempre tan fi, ell. "Sempre igual. No podria dir 'Chelo, carinyu, em pots portar paper, sisplau?' No, ell ha de dir 'Eh! Che... Eh Le... Helecho.". Sí, el seu marit semblava saber que ella era una falguera, però ho ocultava rera un anagrama en castellà de helecho.

Així, la trista vida d'una falgue... vull dir de la senyora Alga continuava com qui no volgués la cosa, fins que un dia quinze mossos d'esquadra van entrar a casa seva després d'haver rebentat la porta (n'hi va haver quatre, però, que van preferir entrar pel balcó) i cridant en perfecte català "¡Todos contra la pared, coño!".

L'endemà, a la portada del diari Avui, en un petit requadre, hi deia "Els mossos d'esquadra detenen a casa seva el jove furoner de 15 anys que va modificar la pàgina web del Partit Popular". A la pàgina 23 hi deia, a més, que "[...] la mare del furoner (hacker), es troba en coma per culpa d'un colapse nerviós patit en veure que el seu fill rebia un cop de porra quan intentava escapar". El que no deia a la pàgina 23 és que, mentre donaven un cop de porra (on 'un' vol dir 'entre vint i trenta') al seu fill, una mossa (d'esquadra) cridava "Així aprendràs, furoner de merda!".

Quan la senyora Alga va despertar tres mesos més tard només repetia "la nostra falguera". Aquesta era la resposta a totes les preguntes que se li feien. Com et trobes? La nostra falguera. Com et dius? La nostra falguera. Qui guanyarà la lliga? La nostra falguera.

Els diaris se'n van fer ressò fins al punt que al New York Times hi van escriure com a titular d'una petita notícia "Mrs Our Fern". El seu marit li va ensenyar: "Mira, Chelo, parlen de tu fins i tot als Estats Units".

I ella va contestar: "No parlen només de mi, també parlen del nostre fill. No veus que tots dos som sinònims?".