La Restauració (és) de tots

Un relat de: iong txon
.

…digueu-ne "restauració"










Fotografia de Luís González Montejano
http://www.luisgonzalezfoto.com/img/work/london/camden.jpg





El món tan gran, enorme
tot és viu, tot és u
Jo sóc, nosaltres som
ells són
No som tan diferents
però cadascú carrega el seu propi feix
Tot tan divers, tan diversa sort
tan enormement injust
Aparentment? inevitablement?
distàncies interestel·lars
entre uns i altres
Per tal que hi hagi restauració
hi ha d’haver conflicte
una forma de violència, si es vol.



Allò que l’àngel no va voler fer
ens toca fer-ho ara nosaltres
Ell dirà: “Què esperàveu?
és que us ho havia de fer tot jo?
a sant de què?”
Però alhora tots som u
i ningú no és extraterrestre
“Allò que l’home ha fet
l’home ho pot fer”
En la llibertat i la responsabilitat humanes
rau la nostra dignitat inalienable
No hi ha escapatòria, a la llarga
la fugida no és possible
viure mai no ha estat cap broma.



Tots som u
estem fets de la mateixa pasta
inestable, corruptible
On algú va caure
tots hi podem caure
Com una fulla amb què el vent juga
ho som tot i no som res
Quan la fúria de l’univers es desferma
reconeixem amb humilitat
que necessitem l’ajut del cel
Per sempre la fe i la confiança
i el treball en equip.



Sabem que podem fer un bon equip
un equip imbatible
però la victòria no està mai garantida
és a les nostres mans
I encara caldrà la fe i la confiança
per creure, per saber
que malgrat tot
hi haurà un camí per a tothom.



.

Comentaris

  • Un camí per a tothom[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-07-2017 | Valoració: 10

    Tens raó. Crec que hi ha un camí per a tothom, per a cadascú de nosaltres, pensem el que pensem, fem el que fem. La qüestió és caminar amb el cap obert. El teu poema és una gran reflexió. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

102 Relats

230 Comentaris

58398 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la barba
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".