LA RAÓ DEL MEU AVI

Era jovenet i el meu avi,
que pel fet de tenir anys
aprofitats, era savi,
alguns concells em donava
que jo, atent, escoltava
encara que no entenia
tot allò al que es referia;
en adonar-se’n deia així:
“ho entendràs, fill, algún dia”
passaren anys, llavors sí,
entengué bé el que volia
dir-me aquell savi vell
plè a vessar d’experiència.
Tres concells em va donar
que se’m van gravar al cervell
i clavats els he portat
molt endins per sempre més.

“fuig ben lluny de dir mentides,
porten males conseqüencies,
no vulguis tota la vida
arrossegar mala consciencia;
procura sempre obrar bé
i no fer a ningú mala feina,
que per fer mal als demés
no es necessita cap eina”.

Qué em volia dir
que jo, càndid, no entenia,
quan ell, ferm, em repetia?:
“més val pasar per malparit
que per tonto ni un sol dia;
si per tonto has de pasar
que sigui perquè et convé,
els cops et faràn adonar
que d’aquests falsos papers,
tot i volent ser sincer,
n’hauràs de fer molts a la vida”.

“Finalment , escolta-ho bé:
queda’t sempre amb deu grams d’or
encara que et sembli poc.
no et deixis enlluernar
i, codiciós, agafar
alló que té més volum,
que molt bé podría ser
un bonic sac que conté
també deu grams, però de fum.
I parlant d’or, el valor
de les coses no es medeix,
per desgracia, pel volum,
pel seu color, ni pel pès:
el preu amb diners decideix.
Hi ha, però un altre valor:
la grandesa de les coses;
sobre això no influeix
l´or, el preu, el volum ni el pès,
el que compta és l´amor
que en fer i desfer hi poses.
I referint-me a persones,
sense paraula I honor,
home o dòna,no valen res”.

AVI PEP