EL NEN DE LA PLAÇA

EL NEN DE LA PLAÇA
A la plaça els nens jugaven.
En un racó, de peu dret,
N’hi ha un que se’ls mirava
Arrepenjat a la paret.

Els nens mai l´havian vist:
“bé, serem més a jugar,
Tindrem un altre amic”,
Tots, com un de sol, van pensar.

Un juganer en veure’l sol
Cap a ell s’ha acostat
I li ha dit: “si tu vols,
També pots venir a jugar”.

“No, gràcies, no en tinc ganes,
Un altre dia potser,
Avui em fan mal les cames
I aquí, quiet, estic més bé.”

El nen s’entornà amb els altres
Una mica dessebut
“si ara li fan mal les cames,
No estaria millor assegut” ?

A l’altra banda de la plaça
Hi ha una pedra molt gran,
Serveix de banc, no fa massa,
Hi havia un avi reposant.

El nen que no ha anat a seura,
El que està allà de peu dret,
Els segueix, atenta l’orella,
Amb ulls fixes, molt oberts,
Però, - negra nit els seus ullets-
No els veu: el nen és ceguet.

Avi Pep