EL RELLOTGE ESPATLLAT

Tinc un rellotge heretat
d'aqueels que am la cadeneta
a l'hermilla anava penjat
d'un trau fins la butxaqueta-

Segur que en el seu moment
quasi ni se'l miraven,
només mesurave el temps
per no córrer tant com ara.

Tot i el seu poc servei
li degué arribar un dia
que tingué una avaria
que no va tenir remei.

Avui de servei no en fa cap,
és només un vell record,
és un rellotge espatllat,
no fa tic - tac perquè és mort.

Miro el rellotge a vegades
i sempre penso el mateix:
quan era nou sí que anava,
malbé el va fer el pas del temps.

Avui ja no vull mirar
mai més el rellotge vell;
jo podia caminar
de jove, com feia ell.

Se m'ha acabat la corda,
sóc com el rellotge espatllat,
ell no toca quarts ni hores
i jo no puc caminar.


Avi Pep