La poni i el genet ( o el Jordi i la princesa) (conte)

De tornada de les vacances, la Margarida i en Jordi es reuneixen amb els seus amics fent una tertúlia distesa i agradable; van aprofitar per projectar diapositives i fer una exposició de com eren els paisatges, els dies de sol i també la casa de pagès de turisme rural que hi havien en aquelles contrades de La Vall d'Aran.

La Margarida explica com era la casa. -- Doncs, sí, amics, ens ho hem passat molt be, jo creia que anant tos dos sols en avorriríem com dos mussols. - Diu rient la Margarida. __ La casa de pagès era restaurada, mig pedra, mig fusta i donava una sensació de calor humà, que no donen les cases tradicionals d'obra.
__ no va fer falta posar la refrigeració, la temperatura de la nit recomanava posar-se una manta al peus dels llit tot i sent el pic de l'agost. L'escala d'anar a la l'habitació era de fusta de melis- de teia tal com diuen a pagès- treballada amb gúbia d'escultor que enriquia l'escala, l'estança i l'habitació... - lloc dels pecats- tal com deia l'àvia que havia tingut deu fills. Es clar que, era com un pecat anar a l'habitació si cada any i mig la deixaven prenyada!
__Quan penso amb l'avia, avui, no sé si plorar o riure; més aviat ploraria! La distracció dels diumenges era anar a l'habitació! S'entretenien tal com en diuen en castellà " con las domingas" No hi havia televisió, en prou feines una ràdio, be, de ràdio tampoc que l'àvia vivía a pagès i no tenien llum electrica sinó carbur. Era una ràdio galena. Us recordeu d'això oi? Uns auriculars, una bobina i uns cables fent massa per fer l'antena. El meu avi l'escoltava, es posava els auriculars per sentir Ràdio Pirenaica! Quina proesa! En aquells temps de postguerra. Però d'això, ja ha plogut molt! Al cap dels anys els van posar l'electricitat amb fil de cotó trenat. Ara, a pagès ja tenen de tot, fins hi tot " prevencio familiar" diu en to un xic burleta.

__ Les nostres vacances ens han anat be. Hem sortit enfortits com a parella i hem fet com l'àvia, gens de televisió i molta habitació. Caminar un xic quan queia el sol i després cap a casa a sopar, be, vull dir endrapar com lladres! La gent de la masia són com l'àvia, els dius: una cullerada i vinga tres! Després de sopar, a prendre la fresca, comptar els estels i fer-nos moixaines. Ha estat deliciós. Hem possat música- enllaunada- de jazz de blues que ens agrada a tots dos i hem anat passant així les vacances entre unes coses i les altres.

__Així que, tant en Jordi com jo mateixa vam decidir aquest estiu passar-lo a muntanya, envoltats del paisatge pirinenc i gaudir de la natura, d'un sol esclatant de llum intensa i dels verds prats i el blau del cel.

__Feia anys que ens sentiem avorrits, estancats, i ens feia falta un canvi d'aires i esperonar la relació amorosa de parella.
__ ja veureu ara, el que us explicaré: fent servir la imaginació i la fantasia vam decidir jugar a practicar la hípica.
Sí, cavalcar o sigui anar a cavall, i per això, feia falta tenir un cavallet. Clar que fins aquí no hi veieu l'entrellat. Be, continuo... haviem de tenir un cavallet i s'havia de guarnir. __ En Jordi li va venir la idea del conte del Decameron... és un murrri!
__ Ell va dir que seria el cavaller i pel que volia fer no podia ser d'altre manera. - Intervé en Jordi a la conversa.
__ No us penseu, que fins que no n'aprens passen uns quants dies i després ve la perfecció, que deu n'hi do... el que costa!

__ Aquella nit em vaig tornar a enamorar com una dolescent, diu la Margarida
__ per quin motiu? diuen els amics atents a la narració.
__ no m'ho feu dir que no ho sé encara, solament sé que em vaig quedar com hipnotitzada.
__ be, continúa ja veurem a on vas a parar.- diuen el amics.
__El cavallet/poni no tenia cua. El genet, era un xic inexpert. Així que, l'hauria de guarnir amb els estris hípics i típics fets pel baster. -
- ( què, ja aneu entrant en la història? ) __ Doncs encara no, segueix,segueix...

__Sabeu és un art del tot curós, deia en Jordi. __ Enganxar-li la cua, perquè un no hi està avesat!.
__ Be, ens cal que ens parlis de cua de l'euga.- diuen els amics. __ Ah! és veritat, doncs, l'animal ja estava disposat però no semblava una euga ja que no tenia cua i calia posar-la-li. Aquest era el joc.
- Finalment el genet es va decidir fent una cerimònia única, acabar l'obra de transformació enganxant-li amb art la cua sense saliva en dejú, per convertir-la en l'euga més presumida dels Pirineus.
__Be, doncs ara us presentaré l'euga!
-Aquí?, aquí dincs? Sí, es clar, aquí dincs! L'euga és la Margarida! __ Vaja, quina sorpresa! __ ja comencem a veure-hi clar.
__Ara veureu. - Axí que, de genolls la posa, la guarneix amb les regnes per la boca , els tirants per la panxa i cames, per poder-la menar i després deixar-la satisfeta.
__ Sóc una poni. Diu la Margarida que s'ha de convertir en una euga.
__ Així que el genet li diu unes paraules a la seva euga" preferida" que s'ha posat ben conilla davant de tots: Bonica! Superba! tens cuixes de carns eixutes i ben dibuixades! i pell bruna, apetitosa! Des d'ara et convertiràs en un versemblant euga! __ Acaba Jordi.__ Anem per feina! Diu la Margarida.
L'euga estava impacient, engrescada i esperava. El genet també mig s'estrenava en aquest art. Mentre el genet l'encuava l'euga somreia feliç amb les pràctiques de l'art de la transformació creativa persona i animal. Així mentrestant, ambdós cavalcaven sense sortir de l'habitació i gaudien de l'esport dels avis. Això sí, sense practicar la transformació de dones a eugues, ni eugues amb ponis, ni a muntanya, ni a pagès.

__ Hem practicat molt diu en Jordi.
__ Sí, amb delicadesa, perquè s'engaxi be.
Primer deia que li coïa, però a mida de la pràctica i amb dedicació total i tècnica la cua s'enganxa entrant al bell mig. Ficcesu-vos, en un préssec amb cua.
- Quan està ben plantada l'euga està contenta i satisfeta. Se sent la més presumida tot i que la cua ja estava estrenada.
I els amics ha vist com en Jordi li ha enganxat la cua al bell mig i li queda ben plantada a satisfacció de l'euga i dels amics i amigues presents que aplaudeixen la demostració de l'art de l'enculada,
__ Després de totes questes experiencies som molt feliços. - diu la Margarida i també el Jordi- i avui amb tots vosaltres celebrarem la nostra nova comunió i relació, que hem compartit amb vosaltres.
__ Vaja, vaja, una història singular ens heu tingut intrigats, fins arribar a la recta final, però ja hem vist que en diferents ambients la creativitat estimula l'esport a l'aire lliure.
__ No ens censureu amics, perquè qui no ho ha provat no hauria de dir ni fava!
L'any vinent o la setmana que ve, tots aprellats anem a la casa rural, potser en fan descompte, i vosaltres podreu enganxar la cua a les vostres eugues amb l'ambient de la natura. Proveu aquest esport hipic d'equilibri i d'art de simetria.

En sortir de la reunió d'amcis , les joves dones deien a la seva parella: l'amor és com la fe, quan s'ha perdut i es retroba s'enforteix; ens han fet gràcia, això de cavalcar la poni i de col.locar-li la cua. __ Ah, sí? diuen les respectives parelles-
Doncs la setmana vinent si ho voleu provar...
Be... potser que ho deixem per més endavant, s'ha de rumiar-ho be, perquè no s'han de fer les coses amb el " cap" calent i vosaltres els homes ja els teniu sempre tots dos calents.