La pols de Miguel Àngel: Un conte del Brasil

Un relat de: Eric Martinez
En Miguel Àngel estava espantat, la por s'havia apoderat del seu cos, com la presa d'un dofí rosat que espera el seu tràgic final dins la boca del depredador...
Era el moment d'acabar amb aquesta història, i la saga només acabava de començar...

-És el teu aniversari, veritat? Que casualitat, també és el meu... On tens el meu paquet, noi?

La mirada de Miguel Àngel es perdia entre l'obscuritat de la nit, i es barrejava entre la sang que queia de les ferides del seu cap, ocasionades pels cops que el sergent Gonzalo li havia propinat.

La raó per la qual Miguel Àngel es trobava a la favela de Rochina és molt senzilla... Vivia allà, ocupava una de les xaboles que componien aquell terreny de Rio de Janeiro.

La raó per la qual Miguel Àngel es trobava davant l'església Tabernaculo da Restauração a les tres de la matinada, es devia al fet que Gonzalo, un policia que tenia per decret ètic, moral i professional, protegir la gent, l'havia tret del llit, no per felicitar-lo, sinó amb l'objectiu de rebre la dosi de cocaïna diària que ''Santa Claus'' el narcotraficant que l'untava setmanalment, li havia proposat com a part del tracte.

- On tens el paquet?

En Miguel Àngel pensava en el temps passat, en com Santa Claus havia picat a la seva porta, i l'havia proporcionat il·lusions que només un infant com ell, era capaç de creure's...

Ara ja no importava res, tot havia acabat...

- On està? Òstia puta!

Va dir Gonzalo traient la pistola i apuntant-lo...

En Miguel Àngel es va ficar la mà a la butxaca, i va allargar-li un petit paquet de pols blanc al sergent.

- T'ha costat, collons...

El sergent va obrir ansiós el paquet, i sense contemplacions va esnifar l'interior d'aquest...

Una ganyota d'incredulitat es va dibuixar al rostre del defensor de la llei...
Va provar la pols blanca, i contrariat es va dirigir a Miguel Àngel.

- Això és sucre.

El somriure del Miguel Àngel es va barrejar amb la sang resseca dels seus llavis...

Comentaris

  • Moltísimes gràcies![Ofensiu]
    Eric Martinez | 20-05-2020

    Moltísimes gràcies Nil!
    Un plaer ser llegit!

  • Sucrós.[Ofensiu]
    Nil | 20-05-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat el fet que tornis a ésser concís, crec que ací la rau la teva unicitat... El relat és fugaç i els fets es desgranen de manera molt entenedora, sense floritures, amb un final ensucrat. Nil.

  • Gràcies![Ofensiu]
    Eric Martinez | 16-05-2020

    Moltissimes gràcies pels vostres comentaris!!!
    ❤❤❤❤

  • El·lipsi[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-05-2020

    M'hagués agradat que la sèrie "Contes del Raval" no s'hagués acabat mai, però el Brasil també és un bon lloc.
    El relat està molt ben escrit, sembla una història que podria representar en Robert de Niro.
    Com sols fer, el final és una potent el·lipsi, podem esperar moltes coses i cap de bona.

  • El paquet de sucre.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-05-2020 | Valoració: 10

    Molt interessant i molt provocador. M'ha entretingut molt, des del principi al final, doncs és molt intrigant. És que ho relates tan bé, que em sembla original i real. Al final, el paquet de sucre, m'ha fet somriure un tant.
    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • El paquet de sucre.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-05-2020 | Valoració: 10

    Molt interessant i molt provocador. M'ha entretingut molt, des del principi al final, doncs és molt intrigant. És que ho relates tan bé, que em sembla original i real. Al final, el paquet de sucre, m'ha fet somriure un tant.
    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: