LA PARTIDA

Ell, que va néixer en el si d’una família benestant, amb tots els capricis imaginables al seu abast i coneixedor de l’ampli significat del mot “fortuna” des del bressol, ha patit més d’un revés al llarg dels seus anys de vida, que no són pocs.
Conegué l’amor veritable i apassionat amb l’Elvira i la desgràcia de veure-se’l arravatat per una pèssima juguesca del destí. Passat el dol s’enamorà en vàries ocasions més. Afers de poca importància però que li permeteren deixar un successor damunt el planeta terra. També experimentà la desgràcia de sentir-se sol i abandonat en temps de penúria econòmica. Malgrat tot, es considera una persona privilegiada per tots els moments viscuts entre plors i rialles.
I mentre l’home no es plany ni de mancances ni de riqueses, un banyeta malda per poder-li aconseguir l’ànima. Malgrat les trampes i els obstacles concebuts des del seu primer dia de vida, li ha estat impossible manllevar-li aquell somriure etern que lluu al seu rostre encantador. L’Ernest li ha fet perdre la partida.
Mentre l’home bufa les espelmes del seu probable darrer pastís imaginant un destí eteri o diabòlic, tant li fa ja que tampoc creu possible superar cap de les situacions viscudes, al seu contrincant li suposa la pèrdua de les banyes i la cua a bescanviar per una corona lluent i unes ales blanques i suaus. Pot haver-hi pitjor desgràcia?
Per molts anys Ernest!—, exclama la infermera ajudant-lo a apagar les espelmes que cremen aplacades damunt el pastís d’aniversari. Invisibles als ulls humans, els seus avantpassats somriuen, com no hauria de ser, per l’ancianitat assolida superant-los a tot en escreix.
El seu hereu, que immortalitza el moment amb la càmera fotogràfica, està a punt d’experimentar daltabaixos de per vida, malgrat la fortuna i els privilegis de què ha gaudit fins aquest moment. Serà capaç, també, de no perdre el somriure?