La nostra lluna (secrets)

preciós, però no cal estar sols per sentir que eixa persona i tu esteu sols i que no importa el vostre voltant, tot i que eixa situaicó ajuda a fer-ho tot més màgic.

m'ha agradat moltissim!! reflexes coses que potser també m'han passat a mi d'alguna manera... em sento identificada :) gracies

aquest relat.
L'amor és així, pot desvetllar-se en qualsevol lloc i sempre semblarà que en aquell moment només ereu els dos...
Però si a més hi ha la lluna, és el record més romàntic que es pot tenir.
M'alegro d'haver-te trobat...quina enveja que toquis el piano!
Amb aquest poema i el piano a la teva vida, segur que no m'equivoco imaginant-te somniadora i sensible.
He començat per l'últim, t'afegeixo als preferits i i t'aniré llegint poc a poc...
Una abraçada!

No t'espantis, és un relat molt bo. Però com que estic ficat en això del taller d'escriptura, deixa'm que et comenti el relat seguin la mateixa pauta dels comentaris del taller.

Forma:

però tot era tant fosc i feia tant fred els "tan" van sense "t" final, un truquet és traduir-los al castellà, si es tradueixen com "tanto" van amb t, si no, no: però tot era tan fosc i feia tan fred

vaig adonar-me del què passava, del què senties. Encara que añ pronunciar-ho et pugui semblar que els "que" van accentuats, no hi van. El que, darrere "el" o "del" només va accentuat si es pot substituir per "qual" . Així quedaria: "vaig adonar-me del que passava, del que senties."

Em vas mirar directament als ulls, com no ho havies fet mai, encara Em sobra la coma d'abans de "encara": "Em vas mirar directament als ulls, com no ho havies fet mai encara"

Et vas acostar, mica en mica, poc a poc, "mica en mica" porta un "de" davant. "poc a poc" porta un "a" davant: "Et vas acostar, de mica en mica, a poc a poc"

per no trencar el silenci que ens envoltava i jo cada cop tremolava més. després de "envoltava" hi aniria una coma: "per no trencar el silenci que ens envoltava, i jo cada cop tremolava més."

Ahir tot era net, buit, fred, fosc. No hi havia estrelles, al cel. després de fosc, com que és una sèrie, hi quedarien bé els punts suspensius. Davant de "al cel" no hi aniria coma, perquè és un circumstàncial de temps i està posat al final que és on li toca i no li cal coma (crec jo). Així quedaria: "Ahir tot era net, buit, fred, fosc... No hi havia estrelles al cel.

No hi havia gent, als carrers. pel mateix d'abans del complement circumstancial de temps, la coma sobra: "No hi havia gent als carrers."

Cap persona capaç d'esborrar el nostre conte de fades. Aquesta frase està perfecte, però tret que vulguis per alguna raó efectista repetir el "nostre" (cosa que fas en aquestes últimes frases i potser és el que vols) jo seria del parer d'eliminar el nostre i en tot cas substituir-lo per un pronom feble. En general els llibres d'estil acostumen a recomanar estalviar al màxim els possessius, però ja et dic que hi pot haver excepcions. Jo la frase la faria així: "Cap persona capaç d'esborrar-nos el conte de fades."

En general la forma està bé. He fet una anàlisi de les coses que no he vist bé. Ara estaria bé fer un anàlisi per a determinar com aquestes coses que estan bé podrien estar millor... potser en un altre comentari.

FONS:

És un relat ple de sentiment, que cerca els elements naturals per a recolzar la descripció de les situacions en un intent desesperat de descriure l'indescriptible. Es percep el sentiment. Es descriuen els detalls dels estats d'ànim. Jo hauria preferit més austeritat de descripcions, intentar descriure el mateix amb menys explicacions, amb menys mots, i potser més escollits. Has provat d'escriure alguna cosa de ficció?

molt bon relat ;) com tots els que t'he llegit, m'ha agradat molt.

Petons !!

magma & diesi 4 êver

M'ha agradat les expressions, el ritme, la senzillesa de anar afegint els sentiments, les sensacions, una a una, fins que forma un gran final de nom t'estimo.
Et seguiré llegint.
Una aferrada pel coll (com ens acomiadem a Mallorca) des de l'altre costat de la Mar
Josep - Keops