La noia del tren

Aquest matí, just quan sortia, del tren m'he creuat amb una noia. Durant uns instants els nostres ulls s'han trobat.
De cabell llis i deixat anar; dormint sobre les espatlles nues. El serrell cap a un costat, lliure, dissimulant una orella que juga a fet i amagar.
Cara rodona; pell bruna i llisa....
Ulls felins; de mirada profunda. Color xocolata. Dolços!
EL nas petit; de cirera; tal i com als nois ens agrada; és un toc de joventut.
Unes galtes lleugerament pujades; suaus... l'enveja de moltes!
Trencant tots els esquemes uns llavis exòtics; petoners i carnosos que semblen xiuxiuejar a l'orella d'aquell qui els mira tot demanant un petó.
La barbeta rodona finalitzant el rostre amb un toc de feminisme.
I per descomptat el coll! Fràgil i elegant; vestit amb un collaret blanc que contrasta el morè de la pell. Aquest matí, just quan sortia del tren, m'he creuat amb una noia...