LA NOIA DE LA NIT

Un relat de: socmas

Sense voler va arribar fins a mi,
necessitava una abraçada,
perquè un amor l'havia abandonada.

L'aculli en els meus braços,
li vaig donar calor i li oferir la meva mà.

La vaig protegir del fred de la nit.
Li vaig donar amor, per uns instants
es va sentir estimada entre els meus llençols.

Assedegats d'amor els nostres cossos...
llargues hores carregades de plaer.

Des de llavors la noia em crida
de nit, de dia, no té mesura,
solament vol ser estimada
encara que sigui, sols, per una nit.

Comentaris

  • UNA NECESSITAT[Ofensiu]

    Sentir-se estimada, trobar-se protegida, malgrat que si només és per una nit no podrà ser feliç. Un poema amb un aire trist, d'amor i desamor. Vol i dol. Salutacions.

l´Autor

Foto de perfil de socmas

socmas

17 Relats

12 Comentaris

17030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
No sé què és, la ment, però sí que sé que no té res a veure amb un dipòsit, un continent, un safareig, un llac, una galleda... Si hom parteix d'aquí no es va enlloc.[...] Miquel Bauçà

-------------------------------------------
L'home estima els relats perquè els necessita. En cada relat, entre principi i fi, hi ha condensada una altra experiència vital que passa a ser nostra si ens commou.

Enric Sòria

--------------------------------------------


Cal dir-ho tot? "Jamai". Mentir: sempre, encara que no en sapiguem. Miquel Bauçà