A través de les mirades de gairell... els veïns ho pronostiquen i en Ramon no para: "digues-li si una cervesa va bé". I així com aquell que res, de l'escrit a la tertúlia.
Molta SORT!!!!

No volia escriure res, però m'he adonat que he de cercar una causa, que he de cercar-la i seguir-la sempre, per no defallir. Endevant, t'ho vals!

Encalço en aquesta finestra, en una vesprada d'hivern d'un cinquè aniversari, llegint i escrivint per tal d'anar en la renglera del camí dels mots i sentiments de la efusió de donar a conèixer anònimament el meu entranyat.

És fantàstic tot el que escrius. M'ha fet molt de goig llegir amb aquest sentiment el que t'ha aportat conèixer aquest petit poble, capital de la Terreta al Pallars Jussà. Que t'aporti tota aquesta energia i que et sentis " com un punt en el paisatge" només em confirma una realitat que de tant en tant visc molt sovint, perquè realment és així.
Si em permets, i com amant de la Terreta que soc, afegiré un petit resum del que és i on es troba el poble de Sapeira:

El poble de Sapeira (1005m) és situat en un serrat que continuava vers ponent la serra de Salàs i que forma d'interfluvi entre els barrancs del Solà i d'Esplugafreda, a la vora d'una petita vall, dita Sapeira. Forma un petit grup de cases centrades per l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i modificada, amb una porta de triple arquivolta sobre àbaci l'absis substituït campanar de torre quadrada més recent.
El topònim prové de la penya o pedra (peira) on s'aixeca el poble i és documentat ja el 979. L'església fou donada el 1087 al monestir d'Alaó i el lloc, el 1381, pertanyia als barons d'Erill. Passà a altres mans i el 1831 consta que pertanyia a la família Serra, dins el corregiment de Talarn. Al segle XIX, el poble tenia un molí fariner i un altre d'oli.