La musa muda

Un relat de: Bonhomia
LA MUSA MUDA

Hi ha una musa solitària
sentint-se gelada,
en un desert, calçada,
amb brots de trista fada.

Hi ha un pardal que plora
enmig d'una conxorxa,
atrafegat de compres,
que és coix i ningú se n'adona.

Hi ha un perill a la cantonada,
de maleficis subliminals,
que enganya a la gent que passa,
doncs mai ha rebut un regal.

Comentaris

  • Capitalisme ferotge?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-01-2015 | Valoració: 10

    Jo hi veig una crítica al capitalisme nadalenc, on vagaregen personatges diversos sense res al cistell de la compra, una noia, un pardalet i un pobre. O potser això de la fada i el pardal té una altra connotació, un pèl mallorquina? Sigui el que sigui Sergi, el poema té una musicalitat preciosa, una sonoritat magnífica i és una finestra oberta al carrer que ens acompanya. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.