LA MORT

Pell resseca,
Esquerdada
Mirada fonda,
Apagada
Esquena corba,
Cansada

Un bastó l’acompanya
Amb sabata plana, de iaia
I un abric que la tapa.

Guerxa la cama
Torçada
Peus adolorits
Galindons
Malucs envellits
Feblesa

Una sensació l’acompanya
Que tot això aviat s’acaba
I que d’un pi es fa una caixa

Memòria distreta
L’oblit
Camí de Sinera
finit
El destí.
?