La mili romana (complet)

Claudi i Octavi



N'Octavi va obrir els ulls de sobte. La buccina havia sonat i ell no s'havia llevat com la resta. No sabia perquè. Mandra? Potser si, però el fet de no ser al seu lloc li va fer venir esgarrifances. Havia arribat al fort feia uns dies i llavors el Centurió els hi va deixar ben clar que, qui no es presentes al plaça d'armes al segon toc de buccina per al repartiment d'activitats diàries, rebria un càstig, que segons va afirmar, ningú no n'havia sortit mai viu. Als legionaris com ell els hi deixaven uns deu minuts des de que es llevaven (al primer toc), fins que es tenien que presentar al plaça. N'Octavi va saltar del llit esperitat i va començar-se a vestir, llavors va sonar el segon toc de buccina. Es va posar l'ultima peça de roba corrent per la porta nord cap a la plaça d'armes quant va veure com els Centurions començaven a assignar les feines del dia a les seves centúries. Tenia sort, ell era l'últim de la tercera fila, si corria una mica mes encara podria arribar a temps.

Un cop va haver tocat la buccina per primer cop en Claudi va començar a pensar com repartir les feines dels seus legionaris. Tot i que la majoria ja eren veterans n'havien arribat vuit de nous que encara es tenien que familiaritzar amb la vida al fort. A ells , va decidir en Claudi, quan anava cap al despatx dels oficials per fer la llista d'ocupacions, els hi tocaria fer la feina mes bruta del dia, netejar comunes. En Drus, un altre dels centurions, va entrar al despatx al cap d'uns minuts i es va acostar a la finestra amb una buccina a la ma.
-Quants legionaris creus que arribaran tard avui?- li va preguntar.
-Al menys un o dos dels que van arribar fa uns dies.- Va respondre en Claudi
-Si, tens raó, aquests sempre volen dormir mes del compte, ves si encara els tindrem que castigar- i tot rient es va endur la buccina als llavis i va bufar.
En Claudi va sortir del despatx amb el só de la buccina al darrere i va començar a baixar les escales per anar cap al plaça d'armes a assignar feines. Un allà va veure tots els legionaris del fort posats en formació, tot i que ja n'estava fart de veure'ls sempre sentia una forta impressió observant els 10760 soldats que formaven la IX Auditurix i la XVI Claudia. Un cop va ser a la seva centúria va notar ràpidament que un dels nous, l'últim de la tercera fila per ser mes exactes, no hi era "no falla mai, sempre hi ha algun mandrós, si arriba abans que passi per la quarta fila li perdono el càstig" Va pensar en Claudi.
N'Octavi es va colocar al seu lloc just quan el centurió arribava a la meitat de la seva fila, va respirar tranquil, havia arribat a temps. Quan el centurió va passar pel seu davant i el va ignorar i li va tornar a entrar la por al cos, aquell dia no li havia començat gens bé. Un cop totes les feines van estar repartides tots els legionaris van desfilar cap al menjador per esmorzar, tots menys un. N'Octavi era allí palplantat i el centurió se li acostava amb cara d'enfadat.
- Legionari!- li va cridar el centurió - no has arribat al toc de buccina i això vol dir que- n'Octavi tremolava de por- tindries que rebre un càstig. Però avui m'agafes de bon humor i no et passarà res de dolent. Ah! La teva tasca d'avui consistirà en netejar les comunes, parla amb l‘intendent, ell et donarà l'aigua i el fregall per fer la neteja. Desprès de dinar presentat a l'atium del cuarter general -i va marxar cap allà.
N'Octavi s'havia salvat d'una de ben bona, va sortir del plaça d'armes i va tornar a entrar cap al fort. Desprès de caminar una estona per la via Principalis va entrar a l'edifici que servia de menjador a la seva cohort, davant d'ell s'obria una gran sala per a 500 persones, totes elles menjant i parlant en aquell moment. Un cop segut al seu lloc es va servir el "vulgus" fet a base de verdures i llegums tot triturat, tenia un color de merda d'oca i un gust no massa bo, però a base de només menjar allò s'hi anava acostumant. Un cop els legionaris van anar acabant l'àpat es van dirigir cap a les seves respectives feines matinals. N'Octavi es va reunir amb un grup de set persones que esperaven davant la porta que donava a intendencia. Dos d'aquells set eren totalment identics, va notar n'Octavi, devien ser bessons. Tot i que n'havia sentit a parlar mai no n'havia vist cap parella. Al costat dels bessons hi havia un noi mes o menys de la seva edat, semblava espantat. "Segur que va arribar ahir mateix" va pensar n'Octavi, de fet ell també s'havia espantat molt al primer dia quan li van manar que escombrés tot l'atium de la casa del general Pòstum. Darrere del noi n'hi havia un altre, aquest però, molt mes segur de si mateix. Es notava de lluny que deuria fer setmanes que era al fort. Sobretot per la musculatura. Desprès de fer vuit hores al dia entrenaments de tot tipus, tots els legionaris, fins i tot el mes ganduls, es posaven en forma. La resta de persones del grup eren els tres nois amb els que avia arribat al campament. Dos els havia conegut de camí cap al fort i l'altre s'els va unir a l'últim dia de viatge, tot i que no havia tingut gaire relació amb ells i que un cop arribats al fort els havien separat s'en recordava d'ells i dels seus noms, es deien Marcel, Julius i Gai. Al cap d'una estona d'espera el cuiner va treure el cap per la porta i els hi va donar quatre galledes i vuit fregalls. "Amb això en teniu que tenir prou" els hi va dir a tot el grup. Un cop fora, tot pujant la via Praetoriana, n'Octavi es va acostar al noi nou que carregava una de les galledes plenes d'aigua.
-Tu vas arribar ahir al fort oi?- li va preguntar
- Com ho saps? Jo encara no t'havia vist mai.
- S'et nota-li va contestar n'Octavi- fas una cara d'espantat que no te l'aguantes, com et dius?
- Jo hem dic Luci i tù?
- Jo hem dic Octavi- li va respondre
Van arribar a les comunes. Allò feia una pudor impressionant. Fins i tot desprès d'obrir la finestra i la porta per ventilar l'ambient encara hi feia una fortor difícil d'oblidar. Al cap d'una estona de neteja va passar per davant un grup de legionaris armats pel combat. "aquests si que tenen sort" va pensar n'Octavi "van a patrullar i a fer torns de vigilància. Això si que es una feina divertida, pots passar-te tot el matí xerrant amb la gent i donant voltes per la muralla o admirant el paisatge del Danubi, algun dia hem tocarà a mi fer guàrdia" però mentrestant li tocava netejar comunes, i tot el matí que s'hi va estar.

En Claudi va entrar a la seva habitació i es va començar a vestir l'armadura per anar a patrullar. Li divertia molt fer aquella feina, en els seus temps de legionari feia salts d'alegria quant li manaven anar a patrullar tot i que de fet la majoria dels seus companys també s'alegraven de tenir que fer aquesta feina. Ven pensat a qui li agradava netejar letrines, escombrar o netejar la roba de tota la centúria. Un cop preparat es va dirigir cap al cuarter general. Allà estava la patrulla. S'els veia xerrant i feliços de la seva sort. En Claudi va somriure. El que encara no sabien que avui no tindrien una guàrdia normal. De camí cap a la muralla sud van passar per davant de les comunes. Tot i que no van veure qui hi havia a dins en Claudi va pensar amb aquell noi que havia arribat tard al repartiment de feines, ara estaria a dins d'aquella sala empassant-se la pudor de cagat. Així aprendria a arribar a l'hora. "Tot i que de totes maneres l'hauria enviat igualment a netejar comunes" va pensar en Claudi. Un cop a la muralla en Claudi els hi va repartir el que seria el seu dinar i els va situar als seus llocs, va designar els torns i va fer els grups de patrulla. Va estar admirant una estona el paisatge i desprès va tornar cap al cuarter general. Un cop un cop hi va arribar va enviar un missatjer al barracó de la seva centuria per que que ordenès als legionaris que s'estaven allà que es presentesin immediatament a la plaça d'armes. Quan el missatger sortia del despatx Claudi va observar com entrava a l'atium una carreta amb robes espellifades i armes rudimentàries. "porta el carro a la plaça d'armes" li va dir des de la finestra en Claudi al legionari que duia la carreta. Quan en Claudi va arribar a la plaça d'armes va veure 6000 soldats amb alguns oficials. "sempre han de portar les de guanyar els barbars?" No es podria variar una mica?" va pensar. Un cop va haver repartit el dinar als seus legionaris i va haver passat revista va dirigir a la tropa cap a la zona mes propera a la muralla, allà hi havia una espècie de tarima feta de pedra. Dos oficials d'alta graduació va entrar a la plaça d'armes, es tractaven dels dos Primus pilus, els comandants de les respectives primeres cohorts de la IX Auditurix i la XIV Claudia. Un cop van haver pujat a la tarima els hi van explicar quina seria la seva feina durant tot el dia.
-Una de les tasques d'avui es recorre 9 milles i mitja d'anada i unes altres 9 milles i mitja de tornada al fort. Ens aturarem a la meitat del camí de tornada per dinar. El que farem al campament us ho explica el meu company.- Va anunciar el Primus pilus de la XIV Claudia.
Un cop donades totes les instruccions necessàries van assignar als legionaris les seves unitats un cop reestructurades, amb base als 6000 soldats que eren i van emprendre la marxa. Quan l'ultima unitat va sortir del la plaça d'armes es va sentir el toc de buccina que cridava als legionaris del fort a dinar.

N'Octavi va sentir el toc de buccina des de la porta del barracò, acabava de tornar les galledes i els fregalls a la cuina amb la resta del grup i només havia tingut temps d'arribar a la porta de la seva habitació. Resignadament va fer mitja volta i es va tornar a posar en marxa cap al menjador. De seguida es va adonar que allà faltava molta gent. Almenys la meitat de la cohort no hi era. Tot i que algunes vegades faltaven legionaris que estaven fent guàrdies o maniobres d'aprenentatge mai no havia vist el menjador tan buit en la seva curta vida de legionari. El dinar era mes vulgus. Al seu cos
tat s'hi va asseure en Luci, van estar xerrant durant tot l'àpat i es van fer molt bons amics. Un cop n'Octavi va haver dinat es va dirigir cap a l'atium del cuarter general amb en Luci que, curiosament, també hi havia estat convocat. En arribar van veure la resta del grup que havia netejat letrines, tots xerraven animadament celebrant haver-se lliurat dels entrenaments de la tarda. Quan tots van haver arribat, un centurió els va fer entrar per una porta secundaria que duia al cuarter general. Allò portava a un passadís amb varies portes. El centurió en va obrir una i els va fer passar a dins. Aquella estança estava amoblada com una escola. El centurió els va fer asseure a uns bancs que hi havia i es va presentar. Es deia Drús, ell els hi ensenyaria el funcionament de l'exercit romà.
. El primer que teniu que saber fer es identificar vos- els hi va explicar- per fer-ho teniu que dir el vostre grau, el nom de la legió, el número de cohort, el de centuria i ,en cas de que estiguem en guerra, el tipus de centuria i el manípul.
- Que es un manipul?- va preguntar un dels dos bessons.
- Un manípul es la divisió que es fa a les centúries durant les batalles per poder maiobrar millor. Cada manípul consta de 160 homes, dues centuries juntes. Es comandada per un centurió.
- Tipus de centuria? Jo creia que totes les centuries eren iguals.
- En efecte durant les batalles, quan es desplega una legió, les centuries que es troben a la primera fila son les encarregades de llençar el pilum pesat per debilitar una possible carrega enemiga. D'aquestes ni ha de dos subtipus: les javelines pesades i les javelines lleugeres. Les centruies de javelines es col·loquen a les primeres files. També hi han els tipus infanteria i llançes. Tornem al tema que tractavem. Quan jo hem tingui que identificar tindré que dir el seguent: Jo soc centurió immune de la XVI Claudia, segona cohort, tercera centuria. I en cas de guerra diré: Jo soc centurió de la XVI Claudia, segona cohort, tercera centuria de javelines i cap del primer manípul. Segurmemt molts de vosaltres amb prou feines sabeu a quina centúria pertanyeu. Per exemple- va agafar una llista que hi havia en un banc- Marcel, tu ets un legionali milita de la IX Auditurix, tercera cohort, quarta centúria. Però en temps de guerra tu ets un legionari milita de la IX Auditurix, tercera cohort, quarta centúria d'infanteria i legionari del segon manípul. La resta també pertanyeu a aquesta divisió. Un dels…-es va sentir un toc llarg de buccina. Allò era el senyal d'alarma.
En Drús va reaccionar rapidament i va enviar a tots els legionaris cap als barracons amb ordres de que es possessin l'armadura i l'equip complet com si anessin a lliurar una batalla i que esperessin que el seu centurió els informés del que passava.

N'Octavi va correr fins al seu barracó i es va posar l'armadura comletament sol i amb el so de l'alarma ressonant per tot el campament. "es estrany" va pensar "els altres legionaris amb que comparteixo habitació no han aparegut". Un cop a fora del barracó va veure que només quaranta dels vuitanta legionaris que configuraven la seva legió hgavien vingut a equipar-se pel combat. On eren els altres?

En Drús va correr cap a la muralla sud. Allà va veure com un exercit de barbars es dirigia al campament amb intenció d'atacar. Els legionaris que feien guardia havien enviat un missatjer al cuarter general tan bon punt els havien identificat. Es va dirigir corrents cap a la seva habitació i es va posar tot l'equip. Un dels seus legionaris va entrar a la cambra i li va informar que només hi havia un manípul dels dos que manava Drús, al campament. Llavors ell ho va veure tot clar. Va ordenar que tota la seva centuria es dirigís a la muralla sud i que es preparés per la batalla.

Al barracó de N'Octavi el seu manípul acabava de saber per boca de l'optió que els atacaven els barbars. A ells els havien destacat a la porta de la muralla sud i no es podia perdre temps aixi que, sota les ordes del centurió cap de manìpul es van dirigir cap a la porta sud allà van pujar a les torres de vigilancia. N'Octavi i en Luci van pujar a la de la dreta tot sols. Van trobar un parell d'arcs amb un carcaix de fletxes cadascú. De seguida es van adonar que les fletxes no tenien punta. "tindreu que disparar amb aixó" els hi va respondre l'optió quant l'informaren del problema, "no hi ha res mes". A l'insatant n'Octavi es va posar a disparar fletxes als barbars que ja eren a tocar de la muralla. N'Octavi va veure com molts legionaris eren fora i a tocar del fosat. Havien aixecat una muralla d'escuts i estaven disparant amb els seus arcs. Un cop van haver disparat dos cops, els legionaris de baix van entrar corrents cap al fort i van intentar trabar la porta amb unes fustes que s'avien preparat expressament. Aquella tactica habia aconseguit devilitar la carrega dels barbars pero els legionaris no van aconseguir trabar la porta a temps i els barbars van entrar al campament.
Des d'un carrer secundari en Drús i els seus homes junt amb 4 cohorts de la IX Auditurix es preparaven per contraatacar als barbars que s'avien infiltrat al campament. En el moment precís van tallar la via Principalis. Els barbars es van veure obligats a aturar la cursa per lluitar contra ells. A la muralla sud les coses no anaven gaire millor, N'Octavi feia estona que disparava fletxes i encara no havia aconseguit causar cap baixa. Tots els barbars que eren tocats per una de les seves "fletxes" s'estiraven a terra com si fossin morts. Tot i així el fet de que tot un exercit es concentrés en una de les entrades feia que sembles una massa interminable de gent. A efectes d'aixó els legionaris que estaven als extrems de la muralla havien optat per baixar i fer de tap pels carrers que donaven a la mur. Així la batalla estava estancada en un punt mort on els legionaris, que eren superats en nombre per uns 1200 homes, havien acoseguir ficar els barbars per carrers estrets on no podien fer us de la seva superioritat númenrica. Es començava a fer fosc. N'Octavi es va adonar que alguns barbars de fora del campament començaven a escalar la muralla per entrar. En Luci havia baixat a lluitar combat cos a cos i ara estava tot sol. Va disparar les fletxes que li quedaven i va desenvainar l'espasa. Llavors va veure que no estava esmolada. "Aquest tros de metall amb prou feines pot fer un tall a un tros de carn salada" va pensar n'Octavi. En aquells moments va pujar a la torre un barbar. Semblava un dels capitosts de l'exercit. Amb un moviment brusc el barbar va desafiar a n'Octavi. El pobre noi no va tenir mes remei que aceptar. Van intercambiar uns quants cops d'espasa quant de sobte el barbar li va fer una estocada impresionant que n'Octavi va esquivar amb molta sort. Llavors va recordar com el seu centurió li deia als entrenaments: "Sempre que l'enemic faci una estocada i tu l'esquivis ataca-li l'espatlla, potser es l'unic moment que podras aprofitar per guanyar. Així ho va fer i, un cop va tocar amb l'espasa a l'espatlla el barbar es va desplomar. Un cop al terra n'Octavi es va adonar que era el seu centurió. "he matat al meu superior!" es va horroritzar. Just en aquell moment dues cohorts i dues centuries de la XVI Claudia comandades pel general Postùm van atacar per la retaguardia, havien sortit del Fort per la porta nord i havien fet la volta a tot el campament legionari per poder atacar als barbars per la retaguardia. La batalla va acabar amb una victoria romana.

En Claudi va acabar de dinar. Portaven mitj dia de martxa i els hi faltava molt poc per arribar al campament. Tot i que desfilaven com Romans anaven disfressats de barbars. Quan havien arrivat a les 9 milles i mitja els Primus Pilus els hi havien explicat que participarien en un simulacre d'atac. Ells serien els barbars atacants, havien sigut triats perque eren els legionaris que portaven mes tempas al campament i ja havien viscut un simulacre anteriorment, "al fort" va dir el Primus pilus de la XVI Caludia " hi queden els legionaris mes nous amb els veterans". El seu objectiu era pendre el cuarter general. Mentre caminaven en Claudi comparava aquella marxa amb les que feia a les sessions d'entrenement dels legionaris nous. A les marxes d'entrenament els legionaris es queixaven i fins i tot algún queia al terra exhaust, en canvi els legionaris damb els que marxava ara no es queixaven gens i la seva marxa era totalment regular i monotona. Cap a les quatre de la tarda van divisar el fort a l'horitzó i van desplegar-se com els exercits barbars, tot seguit començaren l'atac. En Claudi i els seus homes es van situar a la reraguardia de l'exercit. Des d'allà van observar les maniobres dels romans del fort i també com els barbars eren aturats molt enginyosament. Quan el sol es va començar a pondre va ordenar als seus homes que escalessin la muralla i que intentessin arribar fins al cuarter general. En Claudi va escalar una de les torres de la porta sud. A dins hi va trobar el jove legionari al que havia enviat a netejar comunes. El va desafiar amb un gruny. Va intercambiar uns quants cops amb ell per temptejar-lo. El noi es defençava bé, es notava que havia apres alguna cosa durant els entrenaments. Llavors li va fer una estocada molt temeraria. En Caludi savia que el noi el podia matar si era prou habil, de fet volia provar com n'era d'eficaç en el combat cos a cos. N'Octavi va esquivar l'estocada i li va atacar l'espatlla. Claudi es va tirar al terra. Estava satisfet.

Nota de l'autor:

No se sap del cert si els romans feien simulacres d'atacs pero el que si se sap segur es que l'exercit romà s'entrenava constantment. Els legionaris nous (el cas de n'Octavi) tenien que superar un periode de 4 mesos d'entrenaments on s'els ensenyava a desfilar amb els diferents tipus de formacions, també feien marxes com la que fans els atacants del fort. A mes també s'els ensenyava a lluitar amb espasa i a llançar el pilum. Pero a l'octavi no te que suportar aquest suplic
i, només fa entrenaments a la tarda, aixó es degut a la proximitat de la data del simulacre. Hom pot trobar aixó un alicient més per a fer entrenaments durant tot el dia però es necessitaven uns legionaris integrats a la vida quotidiana del fort i que alhora fossin nous per aquesta historia. A part d'aixó tot el que passa al fort es totalment cert i ha estat documentat. Tampoc cal esmentar que els personatjes i el nom de les legions que s'estan al fort son totalment inventats. Si algú vol situar aquest fort dins de l'historia ho pot fer en alguna zona de la frontera romana del Rhin durant l'epoca d'August on els atacs barbars i contraatacs romans eren molt frequents.