Llegenda perpetuenca

El senyor Soldevila es va llevar, com cada dia, amb el sol del matí iluminant-li la cara i amb el soroll dels treballadors carregant la llet als carros. Amb tranquilitat va sortir del llit i, un cop vestit, entrà al saló per a esmorzar. Allà hi havia la Claudia amb els nens. La seva dona s'el va mirar amb una cara entre la inexpresivitat i la por. Un cop en Jaume li va haver servit l'àpat van començar tots a menjar. Així es com havia de ser, així es com ho volia el senyor Soldevila; tot estipulat, mesurat i assajat. Un cop l'esmorzar va estar acavat la Claudia es va queixar de mal de cap i es va retirar al dormitori acompanyada per la Ramona, l'assistenta; els nens van marxar cap al terçer pis, on rebien classes particulars i, finalment el senyor Soldevila es va aixecar de taula i va sortir per la porta en direcció a l'exterior, va baixar per l'escala i, en arrivar al vestibul, llavors va veure clar que aquell seria un dia mogut. Un parell de persones l'esperaven per trencar la seva estimada rutina diaria.

- Bon dia senyor Soldevila- va dir el primer- vam rebre el seu truc fa uns dies, com que estavem molt atrafegats no em pogut venir avans
- Ja ho veig ja - va respondre ell- des del Dijous dotze a dos quarts de sis. Que no saben quin dia es avui?
- En som concients senyor- va dir el segon- pero no teniem cap mes dia lliure, amés, tampoc sembla que un diumenje afecti gaire a les activaitats de la finca.
- Senyor Mateu, faig amb la meva finca el que crec oportú. I ara, si son tan amables, acompanyin-me a veure l'objecte en questió.

El senyor Soldevila va sortir de la Casa seguit pels dos homes, van travessar els jardins per anar a parar a la zona de la lleteria. Un cop alla van torçar per un camí que portava a un turó. A dalt el senyor Soldevila els va indicar una pedra. No era una pedra qualsevol, tenia alguna cosa extranya. Era rectangular i s'hi podia seure molt bé. El senyor Soldevila sempre s'hi asseia en els seus passetjos matinals i sempre havia tingut la sensació que amagava algun secret. Finalment, feia uns dies, havia decidit traslladar-la al jardi de la casa

- Està segur que nomes vol moure aquesta pedra de lloc? - va preguntar en Mateu- per aixo tanta pressa? La podrien haver mogut alguns dels seus treballadors, no calia avisar al gremi de paletes per una minucia aixi.
- Senyor Mateu, no s'en rigui de mi- va fer el senyor Soldevila- Si els aviso a vostés es perque vull que aquesta pedra sigui transportada fins al meu jardí sense ser malmesa. Quan hagin acavat el trasllat avisin-me. Seré al meu despatx de la planta baixa.

Tot seguit el Senyor Soldevila va marxar cap a la casa.

- Dacord dons, - va fer en Mateu- Joan, ves a buscar els estris i el carro, despres vine cap aquí, ens espera una mica de feina per moure aquest pedrot.

Mentre en Joan desapareixia cap a l'entrada de la finca en Mateu començà la feina. Primer va marcar amb un guix el tros de terra que s'hauia d'excavar per treure la pedra, Després, amb l'arrivada d'en Joan amb els estris, es van posar a cavar. Un quart d'hora mes tard aconseguiren eliminar tota la terra al voltant de la pedra. Ara només faltava aixecar-la i posar-la al carro. Peró al posar la pedra en posició vertical en Joan va deixar anar una exclamació. Uns símbols extranys recorrien tota la cara de la pedra que havia restat oculta sota terra.

* * *

El senyor Soldevila va arrivar al despatx, va consultar la seva ajenda. Tenia una visita programada per aquell mateix instant.

- Perdoni senyor- era la veu d'en Jaume- hi ha un home a l'entrada que diu haver quedat amb vosté, el faig passar?
- Si siusplau, Jaume.

L'home en questió va entrar al despatx al cap d'uns minuts. Era alt i prim, venia vestit amb bona roba pero es notava que no era de classe alta per la rapidesa i decissió amb que va entrar a la sala.

- Bon dia senyor Soldevila, si no recordo malament va trucar-me per fer la compra d'uns…
- Tranquilitzis, vol alguna cosa per pendre avans que parlem de llibres?
- No vindria pas malament un café.

***

En Mateu i en Joan van entrar a la casa escopetejats. Es creuaren amb en Jaume, que portava una safata de cafés i entraren rapidament al despatx. Allà es trovaven el llibeter i el senyor Soldevila.

- Ja han acavat?- va preguntar el senyor Soldevila sorprès
- No exactament pero…
- Dons si no han acavat que venen a fer aquí al despatx, que passa res alla fora?
- Serà millor que ho vegin vostès mateixos- va contestar en Mateu.

A principis del segle XX va ser trovada a la localitat de Sta. Perpetua una pedra amb gravats clarament pertanyents als primers sistemes d'escriptura. Poc temps despres aquest idioma es va catalogar com a Íber i la pedra va passar a ser considerada patrimoni historic de Catalunya. Uns anys mes tard es van dur a terme excavacions prop del lloc on estava situada la pedra i s'hi van trovar restes d'un poble íber. Actualment el turó on es va trovar la pedra es un institut públic que porta el nom d'I.E.S Estela Ibérica.