La meva primera vegada

Senyors/es, tots hem estat joves. Podríem dir que la joventut és una etapa de la vida que tots recordem com a llunyana, innocent i de poques responsabilitats. És poder per aquest últim motiu, que a tots ens agradaria tornar a ser joves.
Però sovint no recordem o tenim en compte la preocupació i alhora desig que passa per la ment dels joves quan pensen en com serà la seva primera vegada. És per aquest motiu que em disposo a escriure la meva primera experiència.

Desprès de viure una llarga infància jugant per tots els racons del poble, construint noves cabanyes per superar les anteriors i coneixent els llocs més peculiars del municipi (passant des del museu d'eines fins a la cova del Simó), anava fent-me més gran, i per la meva ment passava la pregunta; com serà la meva primera vegada?.

Acabava de complir els 18 anys, automàticament se'm reconeixia com a major d'edat. Tenia clar que no seria jo qui forçaria aquesta primera vegada, però no parava de rumiar amb el dia esperat, imaginant que debutaria en breu.

Anteriorment, la mitjana d'edat amb la que la gent tenia aquesta primera experiència era amb 21 anys, però per qüestions socials, en l'actualitat ronda els 18.

Una primavera, la qual recordo com si fos ahir, va arribar a la bústia de casa meva; una carta que em citava per un dia, per a tenir l'oportunitat de saber que es sent al conèixer l'Eva. L'hora; la posava jo!

Normalment, les cites es convoquen per telèfon o simplement per e-mail (aprofitant les noves tecnologies), però l'Eva sempre ha estat així de clàssica, especial, única, de les típiques que tan sols es deixen veure de tant en tant.

A mesura que s'apropava la data, estava més nerviós, l'emoció era màxima! Sabia que ho podia fer! No tenia de ser gaire difícil, creia en les meves possibilitats. No parava de pensar en Eva.

Una setmana abans del dia convocat, vaig decidir demanar consell als meus més experts amics, els quals em van tranquil·litzar amb les seves paraules; "Cagum ta tia Maria Gerard! Per això estàs neguitós?! Estàs fent un gra massa home! Això són cinc minuts i "si te he visto no me acuerdo"! segur que ho faràs, i molt bé! Així que sobretot relaxat, i pensa una cosa; si ho fa tothom, tu també ho pots fer".

Com més s'apropava el gran dia, més pensava en Eva, tenia tot estudiat; sabia on ho tenia de fer i com fer-ho. Si seguia els passos que jo mateix em vaig marcar; no tenia per que anar res malament.

Finalment, va arribar el dia esperat, estava més tremolós que mai. Per la carta rebuda i pels meus nervis; mons pares s'ho imaginaven, i es van acomiadar de mi dient: "endavant fill, tu pots!".

Amb els ànims pel cel i més motivat que qualsevol altre, em vaig disposar a anar al lloc marcat a l'hora elegida per a mi. Pel camí tothom em mirava com dient-me: "Se el que et disposes a fer", i seguidament jo els responia amb la mirada com dient-los: "i jo sé que tu ho acabes de fer"!

Vaig entrar a la sala emocionat, em vaig apropar a la urna, i per fi vaig votar! Sabia que ho podia fer! I que bé que em vaig sentir al veure que es sent al conèixer l'Eva (El Vot Anònim).


[Proxima cita, 9 de Març! :P]