LA MATANÇA DEL PORC

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
En Pitu de Cal Mestre era la cosa més tossuda del món. A part de tossuderia també era masclista com el que més. De les dones i en particular de la seva no en tenia gaire bona opinió .

- Les dones a la cuina i a cuidar els fills solia dir, i es quedava tan ample.

La Rosalia la seva muller era una dona prima alta amb grans ulls de color verd que quasi mai havia pogut dir la seva anima era seva. Era assenyada, neta i tenia la canalla i la casa neta com una patena. No opinava gaire mai res, però en el seu cap sospira per de ser alguna cosa mes que la pobra dona del Pitu de Cal Mestre. Eren temps de no gaire abundor i va fer el que el pare li va aconsellar.

- Rosalia, casat amb el Pitu, te vaques , porcs i algunes quarteres de terra , no passaràs gana.

No, de gana no n´ha passat mai ni ella ni els fills. Quan se sent particularment trista, s´ ho recorda i es diu que no ha tingut tampoc d´anar a treballar a la fàbrica com altres dones del poble.

Però aquell dia d´hivern a la tarda quan el Pitu va agafar els ganivets per matar el porc, li va dir.

_ Pitu i si esperem demà, avui és molt tard no et donarà temps a trossejar el porc, amb el llum de carburo si veu molt poc, i tu encara has de munyir les vaques.

- Tu que sabràs dona de deu, va contestar en Pitu, el deixaré damunt el banc de la matança, com que fa fred demà anirà més bé per tallar.

I tal dit tal fet, amb l´ajuda de la Rosalia i la canalla va matar el porc i el va deixar sobre el banc. Feia un fred que pelava darrere la casa. La Rosalia sols va ficar la sang en un gran gibrell. La va portar a dins la casa, la havia de fer servir l´endemà per les botifarres negres. En Pitu va munyir les vaques varen sopar i a dormir.

L´endemà la Rosalia m´entres preparava l'esmorzar, fregia una mica de cansalada per a acompanyar les mongetes, va sentir uns grans crits.

Rosalia, vine corrents!

Ho va deixar tot i va baixar corrents les escales. En sortir per la porta a la qual anomenaven portalet, la que donava a darrere va veure el desgavell. El banc completament buit i en Pitu amb cara d´ense i la boca oberta.

- Que ha passat, va murmurar la dona.

- Recony que no ho veus, ens han robat el porc!

- - Que farem va dir la Rosalia?

- Doncs mira en matarem un altre i no s´t'acudeixi dir res a

- ningú encara es riurien de nosaltres.

I així ho varen fer, la Rosalia no li va costar gaire no dir res , ara al Pitu li bullia la sang i es feia moltes preguntes . Qui havia robat el porc?. I cap resposta.

I així varen passar els mesos fins que un dia el Bado de Cal Ample li va comentar un dia que prenien cafè al bar del poble.

- Pitu , per cert ja saps qui et va robar el porc?

En aquell moment si no agafen el Pitu li planta un parell de bufetades al Bado.

- Molt enrabiat va dir, ara mateix acabo de saber qui era el lladre. Fins ara no ho sabia. Mira Bado , jo et tenia per bon jan. D´ara endavant tothom sabrà que ets un lladre de porcs morts.

I amb un cop de porta va marxar. Pel camí a casa seva per primera vegada va pensar que la Rosalia aquell dia havia tingut raó. El va matar al vespre per dur la contraria.

Comentaris

  • Records de la meva infantesa[Ofensiu]
    Joaquima Pellicer Solà | 06-06-2017 | Valoració: 10

    Em vaig criar en una casa de pagès. El teu relat, Montserrat, m'ha transportat al temps de la meva infantesa, quan a casa també fèiem la matança del porc. Recordo que era tot un esdeveniment i una gran feinada.

  • Fins i tot la reconciliació?[Ofensiu]
    Biel Coramet | 02-06-2017

    Les matances donen per molt, fins i tot per la recociliació?

    M'ha agradat, encara que me pensava que acabaria en una vertadera sagnia...

  • Merci ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 01-06-2017

    ... pel comentari, Montserrat.


    Sergi : )

  • Temor[Ofensiu]
    SrGarcia | 29-05-2017

    Entretingut relat. Al principi temia que el porc escorxat no acabés sent el propi Pitu.

  • Merci ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-05-2017 | Valoració: 10

    ... pel comentari, Montserrat. I sí, la vida també és crua en aquest sentit.
    M'ha divertit, el teu relat. Una situació molt "compromesa", la d'en Pitu. Hahaha!


    Sergi : )

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 25-05-2017 | Valoració: 10

    Encara ric a aquest món de puspes sempre ni han

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

276 Relats

856 Comentaris

115399 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.