Cercador
La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XI) 'Statesboro blues'
Un relat de: Cirerotun blues estripat fa cruixir els taulons del terra brut: rotació sota l'agulla, frenesí vibrant de fusta vella i una veu com de vellut. el sostre de color terrós m'observa i deixa caure pensaments a dojo. Materials Pesants per l'Ànima. els sorolls del diluvi venen a morir sobre el coixí, tornen a néixer en forma de records senils i s'evaporen. la tarda avança i tu no hi ets. una premsa hidràulica té febre. el gat es llepa les ungles.
continua plovent.
continua plovent.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Setmana Santa i demés
- 501319km
- Ens
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo!: (XIII) 'La soca d'arbre'
- Càmping qui pugui
- Cor
- Clau de sol
- Pedres a les butxaques
- Betty
- La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XII) 'Cants de sereno'
- Onzena hora
- Aftermath
- Colors vius al capvespre
- La certesa del moment
- El vent i la sal