la lluna al cove

Un relat de: Maria del Pilar Ventura Py

La lluna blanca i rodona es reflectia al cove de zinc. La nina, nua, la va voler agafar, i s'enfonsà en l'aigua tèbia amb olor a llegiu, curiosa com era.

Va tancar la boca per no empassar ni gota, i sense respirar va entrar en un dolç adormir-se.

Ni temps, ni sorolls, ... ni res. Un remolí vuit de silencis, trencat per un xiulet agut de campana infinita.

La mort, mare que bressola. Desfer-se en el no-res. Record inexistent, mil vegades explicat i no entès.

Comentaris

  • Sempre[Ofensiu]
    marta8 | 23-08-2007 | Valoració: 8

    Anar-nos amb aquella pau que solament he "sentit" una nit en somnis, és un desitg per compartie per una cita ineludible.

  • Tots tenim...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-08-2007 | Valoració: 10

    ... molts misteris inexplicats com la lluna o el més gran misteri la santíssima trinitat d'on han vingut totes les civilitzacions però un d'allò més gran és el buit de després de la mort, és incomprensible. Salutacions de Vicent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Maria del Pilar Ventura Py

7 Relats

17 Comentaris

10212 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Nascuda a Barcelona (Poble Nou) al juny de 1959. Funcionària, terapeuta, mare, socialista, treballadora social.

Contradictòria, calidoscòpica, enamorada de la vida, i de la meva vida. Feliç sense vergonya. M'agrada escriure com respirar, profundament, a poc a poc, i de totes les maneres que he descobert fins ara.

I em queda tant per descobrir, tant per aprendre, tant per expressar, tant per assajar i equivocar-me.