Amant a l'armari !

Un relat de: Maria del Pilar Ventura Py

És l'home més sensual i tendre del mercat. Les seves cuixes molsudes i amb borrissol rogenc, m'exciten només veure-les, a contraclaror, que és com millor es pot apreciar el seu tornejat cos cobert de masculí pel, roig-daurat .

A fer punyetes els metrosexuals depilats on estigui el meu HOMO. Quan de plaer, rebregar-lo amb els meus pits, sentint tota la seva pilositat immaculada.

No es pot demanar més. És discret, quan cal, i ell sempre sap quan és el moment de ser-ho. Mai s'enfada, mai rondina, mai no està cansat . Ni li fa mal el cap ni li put l'alè.

Em xiuxiueja a cau d'orella paraules tan dolces. I en més de deu idiomes, incloent-t'hi el meu, el francès, i l'italià, que són els que més em posen.

Cap vegada li fa mandra fer-me l'amor, menjar-me, follar-me salvatgement o senzillament, fer-me massatges suaus i innocents, tendres i pacients com els d'un infant, fins fer-me enfollir de desig.

Té memoritzats els meus punts sensibles, encara que sempre en troba de nous mentre, recorre lliscant amb la seva llengua sucosa i dolça, i aparta, oscil·lant, les meves calcetes, els lliguers o la roba que tant m'agrada posar-me per tal que me l'acabi traient, o deixant posada, tan se val.

No sua, no fa pudor, no manipula, ni exigeix res que no em vingui de gust, és senzillament plusquamperfet.

Per no enganyar-vos, només té un defecte: quan se li descarreguen les bateries i l'he de posar a carregar a l'endoll. Aleshores he tenir paciència, dons no fa res sense energia.

Però us ho prometo, és la millor inversió que he fet. De fet , estalvies en preservatius, en menjar i en mal de caps. A més, ocupa poc lloc en l'armari, és plegable i auto-netejable, i sembla tan real al tacte com els ninots que de petita em duien els reis de l'orient, o potser més i tot.

I és que, aquests Japonesos són insuperables amb la tecnologia .


Comentaris

  • Aiiiiiiii Pilar![Ofensiu]
    angie | 06-09-2007

    Un dels meus temes preferits. El títol és bo, i més després de llegir el relat. Em falla però una mica el joc "enganyifa", s'intueix de seguida que el narrador ens vol prendre el pèl.
    L'invent quasi perfecte. Llàstima que no serveixi per fer les feines de la casa...

    Després diuen que les dones som massa exigents, com et passes!

    angie

  • home perfecte[Ofensiu]
    VEGETA | 05-09-2007 | Valoració: 9

    m'ha agradat,una mica aburrit no? en refereixo a l'home aquest
    el relat està molt bè

  • Divertit...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-09-2007 | Valoració: 10

    i molt encertat pel que fa al ritme del relat. Es llegeix amb facilitat i, malgrat s'intueixi el final, l'has brodat fins a l'última frase.
    Una abraçada

  • Rodó[Ofensiu]
    lancelot | 03-09-2007 | Valoració: 10

    És breu, ben resolt, i sobretot sorprenent. Jo m'he fet un tip de riure. Segueix explicant-nos com t'ho fa quan el programes.

    Lancelot

  • En tinc en oferta[Ofensiu]

    d'amants com aquest. Tambè en versió femenina i bisex, pots escollir colors i tamanys.
    Si te'n duus tres al preu de dos. Jjajajajajajj.

    Gràcies vicent.

  • Tu has vist la...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-09-2007 | Valoració: 10

    ... pel·lícula Blade Runner, amb els seus replicants, jo de vegades bromege i dic que m'agradaria tenir una dona replicant d'última tecnologia, si més no per no trobar-me de cara amb "L'altri", si i a més amb endoll, per si de cas poguera agafar una malaltia de transmissió sexual. M'ha fet un tip de riure i a més m'has llevat un tema per a un relat que no m'ho havia proposat fer encara però t'ha quedat genial. Petons de Vicent.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Maria del Pilar Ventura Py

7 Relats

17 Comentaris

9990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Nascuda a Barcelona (Poble Nou) al juny de 1959. Funcionària, terapeuta, mare, socialista, treballadora social.

Contradictòria, calidoscòpica, enamorada de la vida, i de la meva vida. Feliç sense vergonya. M'agrada escriure com respirar, profundament, a poc a poc, i de totes les maneres que he descobert fins ara.

I em queda tant per descobrir, tant per aprendre, tant per expressar, tant per assajar i equivocar-me.