el petit bosc màgic

Ahir diumenge vaig estar passejant per un bosc petit, al bell mig del meu poble, Cabrera de Mar.

Es respira pau, i els ocells hi niuen.

Vaig descobrir boix grèvol, falgueres, violetes, i mimoses que omplien del seu intens groc la passejada, i que flairaven amb la seva olor única l'aire.

Vaig descobrir pins, avets, roures, alzines, i fins i tot un garrofer subjectat amb amor per l'obra d'algun home que li va fer un muret, per tal que no es trenqués.

Tot i que estava deixat, semblava que entressis en un altre món. De ben segur, els grills han de fer concerts a les nits i les cuques de llum els enfarolen.

De fades i gnoms no en vaig veure, però n'estic segura que si existissin s'hi anirien a viure allà mateix.

El que és ben trist, és que aquesta màgica mostra de la natura està en perill. Hi volen construir pisos. Al poble s'han recollit signatures contra el projecte, persones particulars han presentat al·legacions, s'ha mobilitzat molta energia per salvar aquest indret. De moment està aturat.

Vull que els néts dels meus fills puguin anar a veure si en troben de fades.

Febrer 2007