el petit bosc màgic

Un relat de: Maria del Pilar Ventura Py

Ahir diumenge vaig estar passejant per un bosc petit, al bell mig del meu poble, Cabrera de Mar.

Es respira pau, i els ocells hi niuen.

Vaig descobrir boix grèvol, falgueres, violetes, i mimoses que omplien del seu intens groc la passejada, i que flairaven amb la seva olor única l'aire.

Vaig descobrir pins, avets, roures, alzines, i fins i tot un garrofer subjectat amb amor per l'obra d'algun home que li va fer un muret, per tal que no es trenqués.

Tot i que estava deixat, semblava que entressis en un altre món. De ben segur, els grills han de fer concerts a les nits i les cuques de llum els enfarolen.

De fades i gnoms no en vaig veure, però n'estic segura que si existissin s'hi anirien a viure allà mateix.

El que és ben trist, és que aquesta màgica mostra de la natura està en perill. Hi volen construir pisos. Al poble s'han recollit signatures contra el projecte, persones particulars han presentat al·legacions, s'ha mobilitzat molta energia per salvar aquest indret. De moment està aturat.

Vull que els néts dels meus fills puguin anar a veure si en troben de fades.

Febrer 2007

Comentaris

  • Tenir consciencia[Ofensiu]
    Melcior | 02-10-2007

    del problema , primer pas per protegir els boscos màgics , i també als nostres fills .
    Endavant!

  • Tenir consciencia[Ofensiu]
    Melcior | 02-10-2007

    del problema , primer pas per protegir els boscos màgics , i també als nostres fills .
    Endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Maria del Pilar Ventura Py

7 Relats

17 Comentaris

9988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Nascuda a Barcelona (Poble Nou) al juny de 1959. Funcionària, terapeuta, mare, socialista, treballadora social.

Contradictòria, calidoscòpica, enamorada de la vida, i de la meva vida. Feliç sense vergonya. M'agrada escriure com respirar, profundament, a poc a poc, i de totes les maneres que he descobert fins ara.

I em queda tant per descobrir, tant per aprendre, tant per expressar, tant per assajar i equivocar-me.