La Inquisició

... que haurien de ser de lectura obligada. Gràcies per posar (hauria de dir un cop més, ja que moltes altres persones ho han fet, i en temps precedents amb risc per les seves pròpies vides), gràcies, deia, per posar negre sobre blanc el que fou el terror de La Inquisició. Realment és un poema cru, fins i tot el fet que sigui planer i de lectura plàcida accentua aquesta cruesa. Però quin poema, Joanalvol!

Em quedo amb tot el poema, però sobretot la tercera estrofa començant pel final:

"Pregunta el soldat:
"com sabré qui són els heretges?"
"No et preocupis mata sense recança,
Déu ja sabrà quins són els seus"

Has plasmat en molt poques paraules la naturalitat amb què jutjaven i excusaven la mort de qui fos.

L'última estrofa conté el colofó del missatge. No pas el missatge en si, però certament una bona part del missatge: els éssers que foren els màxims responsables d'aquell horror encara no han demanat disculpes. La Història té molts, massa capítols oberts.

Gràcies pel teu comentari al sonet "El primer perquè". És un poema tan negativista o pessimista que fins i tot a mi mateix m'ha fet reflexionar: l'he escrit jo? Per què? Suposo que és un d'aquells casos en què l'estructura i forma del sonet m'ha condicionat tant a l'hora d'escriure que el missatge ha acabant sortint mutilat. Però el cas és que és d'un pessimisme que m'ha sorprès a mi mateix.

Salutacions i gràcies per totes les teves obres!

Vicenç