La guerra del Foc.

CAPITOL 1


Un silenci i una negror ho envoltaven tot. Tenia els ulls oberts? Estava conscient?. No ho podia saber, perque...encara no ho sé, perque...Estava en algun lloc, m'arribaven olors,picants, dolces, pudents...i em movia, d'un cantó a l'altra...com si anés en un carro.
-Es despertará aviat?- vaig sentir una veu.
- Suposo- va dir una altra.
La primera veu, la d'un home, va renegar que si em despertava per mí sola, ho farien a la força. L'altre, la d'una dona, li va dir que no caldría, que la poció que m'havien donat no duraría tant.
-Així ho espero- va dir ell- aquesta mossa val moltes monedes d'or i el nostre client la vol ben desperta.
La dona va riure, amb l'avaricia reflexada en la rialla...M'hagués agradat molt estar conscient, veure el que hi havia al meu voltant i, abans d'escapar-me, donar-li una lliçó a aquells dos.
Anar 'un cantó a un altre es va acabar de cop. Ara, apart de les olors. vaig començar a sentir crits i cops de fuet que sense cap dubte anaven a parar a l'esquena o les cames d'algú, perque seguidament de la fuetada, se sentçia un crit paorós.
-Espavila-la- li va manar l'home a la seva companya.
Una olor molt forta em va entrar al nas, fent-me esternudar i obrir els ulls, sentint com en queien les llàgrimes galtes avall.