ficats en un embolic

El que no va veure el Danni, va ser que a l'ámpit de la finestra, un corb negre ho havia vist,i sentit, tot, els pensaments, els moviments, del cavaller... i que aquest, de manera telepática, li feia arrivar a l'enemic al qual s'haurien d'enfrontar ben aviat i que buscava un punt débil en el grup per fer-se'l del seu bándol.
Assegut en el seu tron fet de pedra negre i envoltat de essers malvats i dimonis, el Senyor de la Nit es refregava les mans.
-Sembla mentida que uns tristos gelos puguin canviar la bona fe d'un fort mag com es ell...
-Es ell qui busca per fer-lo servir d'espia?- li va preguntar un dels "orcos", babejant verí per la boca, a través de les seves dents punxegudes.
-Encara no ho sé- va dir el Senyor, acariciant-se la barbeta- deixarem passar uns dies i, si es torna una amenaça, el faré meu...
Els seus seguidors van riure i xisclar, mentre escuarteraven un nen de set anys i saciaven la seva gana de sang...Havien d'agafar forces per la gran lluita.

Mentrestant, en l'altre estança, el Gerard i la Mar parlaven, ficats al llit, desprès d'una agradable retrobada. Ella estava esgotada, la nova forma del seu xicot, més gran que abans i molt més pesat, l'havia deixat mig estabornida, però ell havia tingut molt de compte en fer-li mal...Cap dels dos volia no fer-ho, havien patit l'un per l'altre i qui sap quan i on ho tornarien a fer...
- Quan et vaig veure a aquella habitació em vaig quedar garratibat- li va dir ell, acariciant-li les orelles puntxegudes- estaves tan...
-Diferent, ja ho sé- li va dir ella, rient- imagina't com em vaig quedar jo quan et vaig veure a tú...tant gran...
- El Danni está formidable- va reconeixer el Gerard- se'l veu molt bé, tot i que ha passat aixó...
La Mar li va dir que el Danni s'hi trobava tant bé perque estava fart de jugar-hi a alló, i que tindrien sort si li servia per tornar a casa sans i estalvis...que tenia por, per una part, deno tornar mai més a veure els seus pares, que vés a saber si no els buscava la policia, ja, a la seva dimensió...
-Tranquila, dona- li va dir ell, aixecant-se del llit per veure el paisatge des de la seva finestra- ell no deixará que ens passi res...i será molt interessant viure una cosa com aquesta...


(MAR)


El Gerard estava molt segur de que tot aixó seria bufar i fer ampolles, gracies al Danni, però jo no les tenia totes. Alguna cosa em deia que no em podia refiar del bon amic, del millor amic del meu xicot, però no sabia que ni per culpa de quí.
Aixó va ser ahir, a la nit, desprès de fer l'amor amb un gegant molt dolç i molt ben dotat...Amb aixó no vull dir que l'anterior Gerard, el meu xicot de Barcelona, no ho estigués...no, no...no li fa cap falta comparar-lo ara amb abans, perque si fa no fa...
Estem anant per altres camins i no importa com ea el meu xicot sexualment, el que interessa es l'historia...
Al matí, un patge ens va venir a despertar, molt d'hora, dient-nos que el rei desitjava que l'acompanyessim a la cacera diaria. Jo em vaig escapolir dient que la meva raça no ho permitia i el patge no va obligar-me gens a anar-hi, però el Danni i el Gerard no s'hi van poder escapar, perque eren cavallers i no tenien altre remei que demostrar-ho.
Es van vestir amb roba lleugera i, desprès d'un bon esmorçar, en el qual si que hi vaig estar, van marxar amb el rei i el seu seguici a matar animals...Jo tenia un dia sencer per passejar-me pel castell, investigant-t'ho tot.