LA FOTOGRAFIA

La Núria li agradava molt fer fotos. De ben joveneta es va comprar una maquina que va pagar còmodament en varies vegades, el botiguer era amic del pare de la noieta.

Si sortia de casa mai s´ oblidava de la seva reflex, ella sempre deia que algun dia faria la fotografia de la seva vida.

Com que no en tenia gaire idea de fer fotos es va comprar un llibre que li va venir molt be , en va aprendre bastant. Ja no va llençar tants rotlles de pel•lícula amb males instantànies.

En aquella època encara no havien sortit las càmeres digitals i era difícil saber si la toma presa era prou bona. Ella era constant i al final les fotografies de postes de sol i de paisatges es varen fer
bastant conegudes en el seu entorn; inclús una vegada va guanyar un premi.

Aquell dia al veure el gran roure va pensar estava de sort. La va cridar mes ben dit, ja que estava no gaire lluny de casa seva. No hi havia reparat, mes avui el veure la grandària del arbre centenari el va retratar per tots costats.

Va portar el carret a revelar, ella encara no es veia en cor de fer-ho i esperava amb ànsia tenir les fotos a les mans. Segur haurien sortit be. Al sortir de classe delerosa va anar a buscar les fotografies ja revelades. Les va estendre sobre el seu llit , sobre la vànova de ganxet blanc de la iaia, aquella que no li agradava gens.

I va constatar que totes les fotografies eren molt boniques, la rugositat del arbre, la seva copa centenària, el sol que s’esmunyia
per entre el brancatge tot era perfecta. Mes entre les fulles en la branca mes alta no hi havia cap error, es veia clarament. Va cridar la seva mare que també ho va veure al igual , hi havia una cara
que mirava amb ulls malèfics, en totes les fotografies, en totes les tomes. Era una cara que feia basarda. La mare va dir deu ser una
ombra, mes no la cara es veia i la va veure també el seu pare i ho
va ensenyar a l’avi. Aquest va reconèixer la fisonomia. Es en
Pasqual l’home que quan jo era molt petit si va penjar. Era un noiet mes recordo la seva cara es ell, el penjat.Si era el que es va suicidar,el recordo be.

D’aquell dia endavant la Núria va perdre bastant l’afició a la fotografia, se la tenia de pregar perquè agafes la reflex.