La follia del Quixot és la nostra

LA FOLLIA DEL QUIXOT ÉS LA NOSTRA



De qualsevol persona considerada normal, és molt difícil de precisar on acaba la raó i on comencen les manies.
La frontera entre raó i follia és borrosa, com dreta i esquerra en política.
El pensador Pascal diu que qui no és boig de la manera com ho entén la gent, neccesàriament ho és d´una altra manera
En temps de Cervantes, un home a cinquanta anys ja era vell. Per tant, que el Quixot, que ja ratllava aquesta edat, es posés a fer per Dulcinea les beneiteries d´un jove enamorat, indica, clarament, que estava tocat de l´ala.
Per això, a Sancho Panza, escuder, la passió i l´enamoramient del seu Senyor el tenien perplex.
Tinc el pressentiment que Cervantes, amb ironía ens adverteix que la follia del Quixot, és la nostra, la del món actual, la que vivim cada dia.
Deu ser per això que el porter del manicomi de Sant Boi, quan al vespre tanca la porta, diuen que diu: "EN TANCO MÉS A FORA QUE A DINS"



Mn. Pere Campàs i Bonay