Marilyn Monroe de la pel·lícula Niàgara

Un relat de: PERE CAMPÀS I BONAY

MARILYN MONROE DE LA PEL·LICULA "NIAGARA"





La pel·lícula en technicolor "Niagara"(1953), posà en relació simbòlica la impetuositat de l´aigua de les cascades i el torrent fort d´erotisme de la Monroe.
En el cine i en la vida real fou una femme fatale.


Aquestes atrauen, són dominants i, al mateix temps, inspiren temor.
En una mena de flash-back podem recordar Marilyn, vestit color violeta, passant un pont, cantant allò de "Kiss me", que deu voler dir "Besa´m".
Enlluernava els adolescents o no tan adolescents.
John F. Kennedy en sap alguna cosa , d´això.
La bellesa estel·lar de Marilyn Monroe no era una bellesa pacifica, sinó provocadora.
Ni ella mateixa no pogué suportar les exigències de ser una admirada estrella.
Un mal día, amb un excés de barbitúrics o , fos com fos, intencionadament, posà fi a la seva vida.
Una observació meva, que potser no acceptareu, és que totes aquelles persones del món angoixades per traumes i complexos, en veure com, sovint, s´apaguen les estrelles del cine, amb el suicidi de Marilyn se sentiren alleugerides, alliberades, i oblidaren, almenys uns quants dies, les pròpies frustracions.
No volem que sigui dit, però tots som una mica sàdics.
En les tragèdies de les persones que envejàvem, sentim un pessigolleig d´alegria o una cosa que s´hi assembla, i diem: "Ella s´ho ha buscat".


Mn. Pere Campàs i Bonay

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer