Cercador
La deessa guerrera
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Es movia i marcava tota la musculatura fibrada, pell bruna, suant, la mirada s'entrenava en partir cervells. Amb un crit especial Minerva reunia deu mil mussols que carregaven fruits verds del bosc de les oliveres i que farien caure sobre l'enemic: el seu pare.
Atenea no atenia a raons. Havia perdut la sabiduria de la consciència perquè havia nascut guerrera i esguerrada per a estimar-lo. Com es pot sorgir ja adulta del cap del pare que acaba d'empassar-se la mare sense res eternament atrofiat?
Minerva-Atenea l'odiava. Es defensava d'ell amb hàbil estratègia. Sempre.
Li volia esberlar les arrugues divines amb el coltell més esmolat, i que la sang en ragés fins a corsecar-lo. L'oceànida Metis, la mare, ho aprovaria. L'enyorava des del desconeixement i des dels gens i més encara.
Com quasi cada dia, la van trobar al fons del pati del centre gemegant, intentant orgasmejar per treure's el neguit que no minvava. I tacada de fang, que no parava de fer figuretes i totes totes reproduïen aquell déu.
Quan van intentar agafar-la ella xisclava i amb prou feines entenien mots entretallats però que sabien: la mateixa finestra neuronal que s'obria en la dement assassina. Era hora que practiquessin una lobotomia amb ella i si moria no passava res. Era jueva.
Atenea no atenia a raons. Havia perdut la sabiduria de la consciència perquè havia nascut guerrera i esguerrada per a estimar-lo. Com es pot sorgir ja adulta del cap del pare que acaba d'empassar-se la mare sense res eternament atrofiat?
Minerva-Atenea l'odiava. Es defensava d'ell amb hàbil estratègia. Sempre.
Li volia esberlar les arrugues divines amb el coltell més esmolat, i que la sang en ragés fins a corsecar-lo. L'oceànida Metis, la mare, ho aprovaria. L'enyorava des del desconeixement i des dels gens i més encara.
Com quasi cada dia, la van trobar al fons del pati del centre gemegant, intentant orgasmejar per treure's el neguit que no minvava. I tacada de fang, que no parava de fer figuretes i totes totes reproduïen aquell déu.
Quan van intentar agafar-la ella xisclava i amb prou feines entenien mots entretallats però que sabien: la mateixa finestra neuronal que s'obria en la dement assassina. Era hora que practiquessin una lobotomia amb ella i si moria no passava res. Era jueva.
Comentaris
-
Dema torno...[Ofensiu]Annalls | 24-10-2013
i si no espera que vindre quan pugui, alguna cosa se m'escapa, o és que tinc maldecap i no paren de xerrar, primer et trasllades al llit de la filosofia, Grècia... Així els hi va , filosofant, filosofant... els calerons se'n van...
2 part hem viscut una il·lusió? La pobra malalta viu a la segona guerra mundial? lobotomia, jueva... Si?
Anna
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436636 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com