La decepció porta tristesa

Un relat de: Mena Guiga
Mai no hi ha ningú que no ens decebi.
El pitjor és decebre'm a mi mateixa, però està bé entomar-ho.
Millor l'autojudici, però sense flagel·lació, tot i que són maneres de ser.
Quan algú em decep és perquè ho estic veient des de 'com si l'altre persona fos jo' i no ho és, és una altra persona. Això ha d'ajudar.
Encara que sigui coneguda, com un fill, posem per cas.

Acaba octubre, el meu mes.
El mes dels cels més espectacular de tot l'any (es diu).
M'agrada que comenci per 'O' (encara que sona 'u') perquè és un cercle ample (un zero seria una cosa esquifida: 0) i pot guardar a dins una amalgama d'essències en forma d'imatges, que ho duen tot).

Avui la lluna està partida i podria ser un cor.

La lluna torna a créixer, decreix, desapareix, es fa nova i vella. I no se'n cansa i hi torna.
Jo tinc un inici de refredat i l'abraço, com si fos un signe de recolliment tardoral. Com si demanés caldos que encara no faig.

Comentaris

  • Octubre u Mena[Ofensiu]
    Annalls | 20-11-2014

    Mai, ningú... hmm normalment ens decebem i ja saps perquè, volem que l'altre fes el que nosaltres fariem... ho sabem però costa un i part de l'altre.. prou bé que ho sé !!
    Cadescú funciona segons el seu coco . Estimat molt intentem no jutjar-nos, si no ho podem fer amb nosaltres, com vols...


    Un petó de novembre


    Anna

  • Avui la lluna és plena i podria ser una O[Ofensiu]
    nariananthi | 06-11-2014

    Hola!

    He fet una passejada pels teus últims relats, et deixo el comentari a aquest. Ja t'ho havia dit abans, disfruto amb la teva enginyosa manera de barrejar les paraules, del teu ritme i la teva infinita imaginació......els teus contes han de ser molt bonics!

    Una abraçada!

    Salut!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

717 Relats

765 Comentaris

223808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.



L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Des del 2012 fins enguany (som el darrer dia de gener del 2016) puc ser una novel·la que qui sap si en una altra existència escriuré, des de la ficció, l'amor, l'humor i una certa exageració. Agraint els personatges que hi han tingut cabuda.
Això depèn de l'energia que em toqui tenir: si és d'aire, costarà més, i si és amb un toc de foc, com ara, igual. La caloreta és per pendre-la al pati com una sargantaneta d'hivern i el vent per envolar el que es vulgui.

Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com