La cultura ( sonet)

Un relat de: salvatore vinyatti

N'estic convençut. Formosa és la cultura
que es crea dels del fred, fins les dunes;
homes i dones tenen oportunitats comunes
de l'edifici treballat com l'escultura.

Des de sempre l'adquisició de la cultura
era luxe exclusiu de la classe rica.
Mentre el poble no en gaudia ni gens, ni mica
d'aquetsa casa de meravellosa estructura.

Els pobres trenquen esquemes,
no gaudeixen de bonics vestits
suporten la diferència a les esquenes.

Però, amb la saviesa, els pobles no es fan petits;
revolució, equilibri i moltes esmenes.
El poble ha après a no xumar-se els dits.

Comentaris

  • Efectivament[Ofensiu]

    s'ha democratitzat la cultura. O s'està democratitzant. Ja no és cosa de rics i de grans mecenes. La societat ha anat assimilant que la cultura és de tots i per a tots.
    Estructura clàssica, com bé observa en Follet Groc (Cesk), però original pel que fa al tema.
    Salutacions

    Vicenç

  • la cultura[Ofensiu]
    monise | 03-09-2004 | Valoració: 10

    Tens raò però el ric sempre ho sera i el pobre tambèencara que com diu el refrany "El dinero no hace la felicidad"jo sempre afegeixo "però ajuda"

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

373197 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.