LA CERCA DE L’ESTIMADA

És l’anhel del jornaler
que per sendes i camins
busca feina en les hisendes
cercar per fi aquelles terres
on els camps siguin jardins
i el treball, digne plaer.

On dansin àgils teuladins
sota el vol del esparver
on creixin salses, roures, pins!
negres alzines, blancs cirerers!

Allà podria oblidar
els predis aspres i mesquins
la dura vida de la sembra
d’eixos prats en que el vent asseca
el futur dels frescos brins
i l’esperança de la sega

Mai més hauria de llaurar
bancals infèrtils i roïns
a cop de suor i d’arada
per després de la pencada
veure l’amo dels molins
quedar-se el blat i la civada

Desterrada quedaria
per sempre més la vida errant
al peu del riu construiria
una caseta, una masia!
ja la terra respondria
al desig del seu amant
una llar, un lloc on viure!
un tros de terra, d’on no marxar mai.