Cercador
EL FAR
Un relat de: Martí ReveuretA les nits de lluna nova
de negre cel ennuvolat
quan la fosca boira ignota
amaga el mapa constel•lat
i en l’aigua sols tremola
un vel d’aspre obscuritat
Resta impàvid sobre el mar
el llampec del càlid far
A les nits de maregassa
de tempestes i tifons
on el so dels trons s’empassa
les plegaries dels patrons
i la por humida glaça
les jovials tripulacions
Retruny ufana sobre el mar
la campana del bell far
clavat al cim de l’espadat
amb l’alba ratlla lluminosa
alerta els bots de l’empedrat
i de la costa pedregosa
vireu el rumb, se us ha manat!
desobeir-lo, ningú gosa!
Dons ell es l’amo de la mar
Per ço tothom fa cas al far
La seva freda intermitència
al capità posa nerviós
sols pensar la seva absència
li fa basarda, temorós
de no reveure’n la fulgència
ni el seu daurat sedós.
Coratge homes de la mar!
Confieu la vida al vostre far!
Com la vella dama grega
dalt del sec penya-segat
deleja el fi de l’odissea
i el retorn de l’estimat
que mai arriba, i el condemna
a l’eterna immensitat
Fins que l’aire que el pentina
amb infèrtil sal marina
i les algues que el vesteixen
amb els mals que l’afligeixen
saldin el compte de tants anys
de feina ingrata i durs afanys
Esmicolin el vell far,
i el reuneixin amb la mar
de negre cel ennuvolat
quan la fosca boira ignota
amaga el mapa constel•lat
i en l’aigua sols tremola
un vel d’aspre obscuritat
Resta impàvid sobre el mar
el llampec del càlid far
A les nits de maregassa
de tempestes i tifons
on el so dels trons s’empassa
les plegaries dels patrons
i la por humida glaça
les jovials tripulacions
Retruny ufana sobre el mar
la campana del bell far
clavat al cim de l’espadat
amb l’alba ratlla lluminosa
alerta els bots de l’empedrat
i de la costa pedregosa
vireu el rumb, se us ha manat!
desobeir-lo, ningú gosa!
Dons ell es l’amo de la mar
Per ço tothom fa cas al far
La seva freda intermitència
al capità posa nerviós
sols pensar la seva absència
li fa basarda, temorós
de no reveure’n la fulgència
ni el seu daurat sedós.
Coratge homes de la mar!
Confieu la vida al vostre far!
Com la vella dama grega
dalt del sec penya-segat
deleja el fi de l’odissea
i el retorn de l’estimat
que mai arriba, i el condemna
a l’eterna immensitat
Fins que l’aire que el pentina
amb infèrtil sal marina
i les algues que el vesteixen
amb els mals que l’afligeixen
saldin el compte de tants anys
de feina ingrata i durs afanys
Esmicolin el vell far,
i el reuneixin amb la mar
Comentaris
-
Moltes gràcies[Ofensiu]Martí Reveuret | 16-01-2018
Exacte! fa referència a Penelope quan espera el retorn d'Ulises a Ítaca.
me n'alegro molt que t'hagi agradat! -
Bona feina![Ofensiu]Partenó | 16-01-2018 | Valoració: 9
La part de:
Com la vella dama grega
dalt del sec penya-segat
deleja el fi de l’odissea
Fa referència a Penelope I Ulises, oi?
Felicitats, m'ha agradat molt!
l´Autor
6 Relats
5 Comentaris
2386 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00