EL COMIAT DE L’AGRUPAMENT

Cent figures palplantades
quatre rengles han format
s’alcen juntes sobre el prat
amb l’orgull en les mirades

Cent figures i una d’elles
l’ànima té mig revoltada
que n’és l’última vegada
que podrà hissar banderes

Com el més preuat penjoll
duu el groc i el violat
amb ells es sent acompanyat
ans amb ells s’abilla el coll

Al mig de la formació
rodejat dels seus germans
repassa gestes de tants anys
veritat o bé ficció
de les bones fa memòria,
de cada una en té una història
per reviure’n l’emoció

Més ha arribat el dia
de recorre nous senders
seguir per mar nous derroters
lluny de mestres i de guies

Ja els llaços es desnuen
les ensenyes corren amunt
Ànima i cor! Ja són un!
com els domassos, al cel pugen!

Mira a dreta, mira a esquerra
veu en la resta la llavor
infants i joves faran saó!
seran la nova primavera!

I així, tranquil, amatent
la seva ànima asserena
conscient que tota aquella pena
i l’amargor que per dins sent
és el preu de la fortuna
que és viure l’aventura
del millor Agrupament

Que fa mal fet qui molt s’aferra
i així en l’amor com en la guerra
com resa la vella oratòria
és sinònim de victòria
una retirada a temps
inflar les veles amb nous vents
canviant de rumb i trajectòria