POSTA I NIT DE PRIMAVERA DES DE BELLMUNT

Un relat de: Martí Reveuret
El sol s’apaga per l’oest
banyant de dol la serralada
com una flor de cirerer
que cedeix a la gelada

El riu Ges, desafiant
de primavera en rebel·lia
vanitós, va projectant
llum de nacre i diamant
per robar bocins al dia

Però ai! La nit gelosa
Inexorable, sempre arriba
de plany vesteix la blanca riba
la pineda i l’avetosa

El vel nocturn, de mica en mica
engoleix la negra alzina
devora el roure, l’adusta garriga
el faig albí, la molsa humida
res escapa de la fosca
dama dèspota i altiva

Cors de grauxes i gripaus
entonen salms i lletanies
aranyes hàbils van filant
grisos llençols de teranyines

Cobles, sedes, artesania!
amb que destres adorneu
la tenebra i la vesprada
seguiu cantat, teixint, no pareu!
de la posta fins l’albada
que sols us freni l’arribada
de l’esmerla i la becada
quan faci gebre la rosada
i caiguin flocs d’esquerpa neu.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Martí Reveuret

Martí Reveuret

6 Relats

5 Comentaris

2381 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Advocat i professor, però per sobre de tot, hortenc.