La carícia

Un relat de: Marcel Vidal

El cap em cau
lentament, perfilat:
La teva mà l'atrau
a la carícia immensa
i tendre
amb la pressió exacta
per fer-me sentir
on neix la felicitat

I creix...
I creix...

Comentaris

  • enhorabona[Ofensiu]
    AINOA | 21-01-2005 | Valoració: 8

    Molt bé, et desitjo que siguis molt feliç.
    Amb aquesta má que t'acarícia i tanta felicitat et dona.

  • Poques paraules...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 16-01-2005 | Valoració: 10

    ...per descriure un moment molt intens, és increïble que hagin estat suficients!
    Un poema que val la pena llegir, et copsa i fa que recordis aquests instants que descrius en els que et sents tan feliç...

    Moltes felicitats per aquest poema tan bo!

    Una abraçada i molta màgia!

  • tendre[Ofensiu]
    Atlàntida | 01-01-2005 | Valoració: 10

    Un altre poema per a tancar els ulls i imaginar l'amor com creix al cor i el desitj al cos.

  • Suggerent,[Ofensiu]
    OhCapità | 27-12-2004 | Valoració: 9

    intens, curt i precís, imaginatiu i impactant. Et seguiré de prop.

  • He pogut[Ofensiu]
    brideshead | 27-12-2004 | Valoració: 9

    imaginar aquest cap a la recerca del plaer que neix a la pell i que creix cap al cor ...
    De nou, encisador. De nou, felicitats!

  • curt i dens[Ofensiu]
    Lavínia | 27-12-2004 | Valoració: 9

    Pletòric de felicitat, el teu poema transmet totes aquestes sensacions. M'ha agrdat de debò.

Valoració mitja: 9.14